Uns quants llibres que compraria per Sant Jordi (si no fos que ja els tinc).

Continuo practicant l’esport de risc denominat “recomanacions de llibres” ja que hi ha tants gustos com lectors, i tots ben dignes de consideració. D’altra banda, em sembla que posar-me en pla dictaminador sobre què és bo i què no fóra una mostra de prepotència en la qual procuraré no incórrer. Algú, però, m’ha preguntat si mantindria la tradició de fer un apunt sobre quins llibres em semblen interessants per Sant Jordi i li he dit que sí. Aquí va, doncs, una llista dels que jo em compraria… si no fos que ja els tinc. (n’hi ha més)

Això vol dir, senzillament, que són llibres que conec i que pertanyen a gèneres que m’agrada llegir. Res més. Ja us avanço que hi trobareu a faltar molts noms i títols. El més segur és que la causa que no els esmenti sigui que, senzillament, no els he llegit i, per tant, prefereixo més passar per sincer que no pas per mentider fent veure que no paro de llegir un llibre darrere de l’altre com un intel·lectual profund perquè, gràcies a Déu, no és així.

Vinga, doncs: prou xerrameca i anem per feina.

Quatre llibres ben variats per posar a dalt de tot:

* “Si Beethoven pogués escoltar-me”, Ramon Gener (Ara Llibres). Vet aquí el llibre que aquest Sant Jordi regalaré a la gent que m’estimo. Una veritable delícia sobre la qual fa molt pocs dies vaig escriure això

* “Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714”, Albert Garcia Espuche (Empúries). Un extraordinari llibre que continua els estudis que des de fa bastants anys està desenvolupant -i publicant!- l’historiador Garcia Espuche sobre la ciutat de Barcelona en el temps de la derrota de 1714. En el llibre que acaba d’aparèixer hi trobem, sempre a partir del que diuen els documents notarials de l’època, els detalls de la vida quotidiana de més de 400 persones amb nom i cognom al llarg dels 414 dies que va durar el setge.

* “L’altra”, Marta Rojals (RBA-La Magrana). Tot i haver sortit el mes de gener ja vaig dir en el seu moment que aquesta novel·la -la segona- de Marta Rojals tenia tots els números per convertir-se en un dels llibres de 2014. Tres mesos després mantinc intacte el meu vaticini. Si voleu més detalls sapigueu que fa unes setmanes vaig escriure això sobre el llibre.

* “Dies de frontera”, Vicenç Pagès Jordà (Proa). Un magnífic Premi Sant Jordi, una novel·la que confirma (si és que calia) que ara com ara Pagès és un dels narradors més originals i amb més nivell que tenim a casa nostra. Si us calen més detalls sapigueu que quan el llibre va sortir vaig escriure això.

Tres autors que cal seguir (per ordre alfabètic)

* Manuel Baixauli: abans de l’estiu de fa set anys es va publicar “L’home manuscrit” (Proa/Moll, 2007) amb un extraordinari -i merescut- èxit de públic i de crítica. Després d’un silenci de set anys ara apareix “La cinquena planta” (Proa), una nova novel·la que manté la veu, l’estil, la mirada i, en resum, el digníssim nivell de qualitat de l’anterior.
L’univers literari de Baixauli (Sueca, 1963) és un dels més engrescadors, personals i inquietants que tenim ara mateix al nostre abast. El meu consell és que no dubtin a comprar “La cinquena planta” i que si encara no han fet el tast de “L’home manuscrit” recuperin ràpidament el temps perdut.
No és gens trivial això que dic: per primera vegada podem llegir seguits els dos llibres, cosa que ens permet comprovar com l’un reforça l’altre en una experiència lectora de la qual sortim més enriquits.

* Jaume Benavente: Vet aquí un autor que segueixo des del seu primer llibre –“El factor climàtic” (La Magrana, 1990)– i que us puc assegurar que mai m’ha defraudat. Creador polivalent ha escrit contes, novel·les, dietaris de viatges, narrativa juvenil i fins i tot s’ha permès una fugaç incursió en el món de la poesia. Des de fa un temps conrea la literatura policíaca amb una protagonista -la inspectora Marja Batelaar, de la Unitat d’Homicidis d’Amsterdam, nascuda en una família culta d’origen jueu- que és un personatge de difícil oblit.
La novel·la inicial de la sèrie va ser “El quadern de Nicolaas Kleen” (Columna, 2010) i la novetat d’aquest Sant Jordi és la segona entrega, tan recomanable o més que l’anterior: “Dibuix a les fosques” (Meteora). Un complement d’aquests dos llibres que també em permeto recomanar ara és el “Dietari de Porto” (Perifèric Edicions, 2013), llibre escrit en el transcurs d’un viatge que Benavente va fer a la ciutat portuguesa tot buscant ambients per situar-hi els orígens de la inspectora Batelaar.

* Joan Carreras. Un escriptor summament interessant que em permeto recomanar-vos amb el mateix èmfasi que he emprat en els dos autors anteriors. Carreras acaba de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de novel·la amb Cafè Barcelona” (Proa, 2013), el seu darrer llibre. No fa gaire he parlat amb una certa extensió de les seves tres darreres novel·les: “L’home d’origami” (aquí) i “Carretera secundària” i la ja esmentada “Cafè Barcelona” (aquí).

No tinc, doncs, el menor dubte que tant Carreras, com Baixauli i Benavente, són tres autors amb una sòlida obra que val la pena de llegir, de recuperar cap enrere (si ens cal) i de seguir fidelment d’ara endavant.

Dos projectes editorials que comencen

* “Els nois”Toni Sala, el debut de L’Altra Editorial que ja té en catàleg quatre llibres més que acompanyen aquesta recomanable novel·la de Sala (vegeu aquí).

* “Totes les cançons parlen de tu”, Xavi Sarrià, el debut de l’editorial valenciana Sembra Llibres (vegeu aquí), al qual acompanya “Vertigen”, d’Esperança Camps i Empar Marco,  que han escrit a quatre mans la primera novel·la basada en els esdeveniments que varen acompanyar el tancament de Canal 9.
Si us calen més detalls de la novel·la de Xavi Sarrià sapigueu que fa uns dies vaig escriure això.


Tres llibres de memòries

* “El nét del pirata”Manuel Cuyàs (Proa). Un llibre deliciós sobre el qual vaig parlar amb un cert detall en aquest comentari que trobareu aquí.

* “Entre el seny i la rauxa”Rosa Regàs (Ara Llibres), una nova entrega de la col·lecció dedicada a les memòries d’infantesa que mesos enrere va posar en marxa la bona gent d’Ara Llibres. Fins ara han aparegut les de Joaquim Carbó, Joaquim Nadal i Farreras i Albert Manent. Ara s’hi afegeixen aquests records de la infantesa de Rosa Regàs. Una infantesa que, com saben molt bé els lectors de “Luna lunera” (Areté, 1999) no va ser precisament un camí de roses.

* “Construint un estat nou”Miquel Sellarès (Angle Editorial). Les memòries polítiques d’un dels principals protagonistes de la política catalana des dels llunyans temps de l’Assemblea de Catalunya fins ara mateix. Una veu crítica, sincera, polèmica, sovint incòmoda i segons com poc compresa. El llibre s’obre amb un pròleg de Joan B. Culla i en la seva redacció hi ha col·laborat Marina Llansana.

Curiositats, viatges, pensament…

* “Principis de botànica funerària”, Celestí Barallat (edició d’Adolf Beltran i Xandri) (Ed. Base, 2013). Un llibre que ens presenta un barceloní del segle XIX pràcticament desconegut però amb una vida i una obra remarcablesz i ben curioses. Si us calen més detalls potser us farà gràcia saber que fa unes setmanes en vaig parlar aquí.

* “La matemàtica de la història. Alexandre Deulofeu o el pensador global”, Juli Gutiérrez (Lapislàtzuli, 2014). Una magnífica oportunitat per conèixer un altre personatge interessant i perdut fins ara en l’oblit: el farmacèutic empordanès Alexandre Deulofeu (1903-1978) que va elaborar una curiosa teoria sobre l’evolució de la història de la humanitat. Una teoria que, entre altres coses que en gran part ja s’han acomplert, situa cap al 2029 la desintegració de l’estat espanyol.

* “La via alemanya. Viatge per les terres luteranes de la conca de l’Elba”, Martí Anglada (Brau). Crònica d’un viatge amb el riu Elba com a eix físic del trajecte i la recerca de l’esperit alemany com a interessantíssim eix mental explicat pel veterà i saví Anglada, un periodista dels que honoren la professió.

* “Quaranta nits amb Montaigne”, Antoine Compagnon (traducció de Jordi Martín Lloret) (Blackie Books). Fa uns anys, durant un estiu l’autor va col·laborar en un programa de la ràdio francesa presentant el pensament i l’obra de Montaigne en quaranta lliçons breus i plenes de senzillesa i amenitat. Ara podeu llegir els quaranta textos en aquest llibre deliciós. Com deien els anuncis d’abans: satisfacció garantida.

* “La utilitat de l’inútil”, Nuccio Ordine (traducció de Jordi Bayod) (Quaderns Crema). Un llibre oportú, lúcid i summament necessari vistos els temps que corren en què tot ha d’anar convenientment pautat i mil·limetrat.

El país, la història, la ciència…

* “La condició valenciana”, Joan F. Mira (Bromera). Un recull d’articles del mestre Mira publicats entre els anys 2001 i 2011 a la revista El Temps i al suplement de cultura de l’edició valenciana del diari El País en els quals reflexiona sobre què vol dir ser valencià i quins avantatges i servituds comporta aquesta condició. Com diu Carles Fenollosa: “Mira reflexiona sobre una de les èpoques més histèriques, triomfalistes i plenes de derrotes col·lectives de tota la història valenciana”.

* “Carta a un indecís. Arguments per dir sí a la independència”, Eduard Voltas (Ara Llibres). Un llibre net i transparent com un got d’aigua escrit per algú que votarà que sí tot i que és conscient que pot haver-hi gent que encara “no ho té clar”. Ja sé que no és precisament el que persegueixen l’autor i l’editorial però no em negareu que si el govern d’España continua la mateixa política dels últims anys el públic potencial d’aquest llibre serà cada dia més reduït.

* “Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català”, Antoni Rovira i Virgili (Acontravent). El testimoni, entre el document i la narració literària, dels quinze dies més dramàtics de la història contemporània de Catalunya: els que van del 22 de gener al 5 de febrer de 1939. Tot un clàssic que, malgrat les quatre diferents edicions que se n’han fet fins ara, continua sent un gran desconegut del públic.

* “1914-2014. Per entendre l’Europa del segle XX”, Agustí Pons (Pòrtic). Un llibre concís escrit amb un estil molt periodístic que ens ajuda a entendre en només deu capítols els fets i els personatges més importants dels darrers cent anys que han configurat l’Europa actual.

* “100 qüestions de matemàtiques”, Miquel Capó (Cossetània Edicions). Un llibre ideal pels qui, sense ser ni de bon tros matemàtics de carrera, estimem i ens divertim amb la ciència matemàtica. El professor Capó ens ajuda a descobrir la cara més amable i útil dels números en el nostre dia a dia.  

* “Jugar a ser déus. Els dilemes morals de la ciència”, Salvador Macip i Chris Willmott (Bromera). ¿Quin impacte tenen i quin preu haurem de pagar pels descobriments que estan revolucionant la biomedicina i que ens prometen una millora de la qualitat de vida? Un metge investigador català (que, a més a més, és escriptor) i un bioquímic anglès ens donen unes quantes pistes per començar a obrir una reflexió que no s’ha de limitar als àmbits científics o universitaris ja que, ho vulguem o no, el que hi ha al darrere ens afecta a tothom.


Sobre llengua, sobre literatura…

“100 insults imprescindibles”, Pau Vidal (Cossetània Edicions). Vivim temps complicats en els quals més val anar equipats amb un bon repertori d’arguments retòrics… i dels altres, per si de cas. Insultem, doncs, que encara se’ns enfilaran al damunt. Però fem-ho en català i com cal, sense manlleus ni contaminacions de llengües estranyes. Per si algú no ho ha entès encara el subtítol d’aquest llibre ho deixa tot ben clar: “Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència”.

“Què pensa Jaume Cabré?”, una entrevista amb Cristòfol A. Trepat (Dèria Editors). Una llarga conversa amb el mestre Cabré conduïda per Tòfol Trepat, professor, pianista de La Locomotora Negra i amic de tota la vida de l’entrevistat. Una manera molt agradable i profitosa de conèixer una mica més la vida i l’obra d’un dels gegants de les nostres lletres.

* “Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal”, Enric Iborra (Viena Edicions). Llibre guanyador de l’últim Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat d’assaig. Detalla com es va desenvolupar una experiència docent que va superar les previsions més optimistes al voltant d’autors com Sòfocles, Dant, Shakespeare, Flaubert, Baudelaire i Kafka. Si voleu saber més coses sobre Iborra us aconsello que feu una ullada aquí
 

Un parell de llibres de poesia

* “El castell de la puresa”, Pere Gimferrer (Proa). Encara que de vegades ens quedem a mitja llum quan intentem entendre’l del tot Gimferrer és una referència de garantia i cada llibre que treu mereix que no passi gens desapercebut.

* “Fulles d’herba”, Walt Whitman  (traducció de Jaume Pons i Alorda) (Edicions de 1984). Un clàssic publicat a les darreries del segle XIX després que l’autor esmercés quaranta anys de la seva vida en la redacció de les diferents versions. I un valor afegit: fins ara no havia estat traduït a la nostra llengua.


Televisió i cinema

* “Dietari d’El Foraster”, Quim Masferrer amb edició de Ramon Pardina (Ara Llibres). Un llibre que aplega imatges, experiències, personatges i anècdotes del rodatge dels tretze episodis de la primera temporada d’El Foraster. Ideal pels qui, com jo mateix, no ens vàrem perdre cap episodi (i, segons la setmana, encara tiràvem mà de “TV3 a la carta” per repetir).

* “Cosins germans. Viatjant amb Empar Moliner i Ferran Torrent pel País Valencià i Catalunya”, Raül Gálvez (Bromera). A diferència de l’anterior aquest és un llibre fet al voltant d’un programa que tot just ha començat aquesta setmana al Canal 33. Ideal, doncs, no només per a la legió de fans de Moliner i Torrent sinó també pels neguitosos que ja frisen per saber quines experiències esperen als protagonistes durant el proper trimestre.

* “Amanece, que no es poco”, José Luis Cuerda (Pepitas de calabaza ed.). Diuen que en aquest món hi ha gent per a tot. I un dels reductes més curiosos –un reducte del qual no em fa res confessar que formo part– és el dels admiradors d’aquesta pel·lícula de Cuerda rodada el 1988 i estrenada l’any següent amb un èxit irregular. Cosa que no l’ha privat d’esdevenir una obra de culte. Per commemorar els 25 anys de la pel·lícula fa uns mesos es va editar aquest llibre que conté un extens pròleg del director i el guió complet (no el que es va acabar rodant) amanit amb comentaris de José Luís Cuerda. Ideal, no cal dir-ho, pels feligresos més devots de la secta “amanecera”.   

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *