Totxanes, totxos i maons

Avui, que casualment surto per la televisió vilagüepenca amb els companys Saül Gordillo i Marc Belzunces parlant dels nostres Blocs (si no us voleu perdre l’espectacle feu clic aquí), volia parlar d’un Bloc amic: “Viure a Estocolm”.

“Viure a Estocolm” és un Bloc que jo visito habitualment perquè sempre hi trobo alguna cosa interessant. Té una mica més d’un any de vida i, com pregona el seu nom, està escrit des de la capital sueca. La seva autora és l’Anna R., una amiga de casa que un bon dia es va casar amb un suec i després d’un llarg pelegrinatge a la recerca d’un lloc de residència estable en funció de les feines d’ella i del seu marit varen fer estació -força definitiva, sembla- a Estocolm. Allí va nèixer la seva filleta Júlia, una delícia de criatura.  (n’hi ha més)

L’amiga blocaire de “Viure a Estocolm” escriu quan pot i té temps. De vegades pot deixar passar ben bé una setmana entre apunt i apunt però, com ja he dit abans, als seus seguidors no ens fa res l’espera ja que, si no hi ha novetats, podem rellegir les tribulacions d’una catalana que vol introduir-se en l’entramat laboral i educatiu suec. Unes tribulacions que ens les va explicant amb senzillesa i amenitat. És a dir, sense grandiloqüències ni més pretensions que les de comunicar els seus sentiments.

En l’apunt que va penjar ahir -titulat “Dol”– l’amiga Anna R. ens explica amb senzillesa i emotivitat una petita tragèdia personal que ha viscut en les darreres hores.

Crec que val la pena que la llegiu i que, en la mesura que us sigui possible i us hi sentiu empesos, li feu el costat que tota persona en les seves circumstàncies espera i mereix. Els Blocs també serveixen per a això.

Des de les totxanes, doncs, dos-cents divuit petons, onze abraçades i una dosi ben grossa d’ànims, Anna R.!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!