Totxanes, totxos i maons

Avui, dia 9 d’agost, és l’aniversari de l’A., festa grossa a casa per bé que alguns anys -aquest encara no- la data ens agafa enmig de l’itinerari per algun país d’aquests que nosaltres tenim costum de visitar. És a dir, terres on hi hagi passat la romanització com França i, sobretot, Itàlia (amb l’única excepció dels USA, tot s’ha de dir, país al qual hem anat unes quantes vegades).

Enguany -sense els nois ni, ai las, la néta- i en vigílies de la nostra setmana genovesa ho celebrarem ella i jo amb un bon dinar en un restaurant que no puc avançar perquè és sorpresa.

(n’hi ha més)

Sóc conscient que, vistos els temps que corren, podem considerar-nos uns privilegiats després d’aquests quaranta-cinc anys viscuts junts. Aquests i els que, sens dubte, encara queden a la cua. Un gruix d’anys en els quals hem estat testimonis, de vegades de prop, de vegades em la distància, de fets que ara, quan els evoco, tenen la seva gràcia i donen una veritable dimensió de vida extensa a la nostra relació. Al nostre matrimoni, vaja (que és com s’ha dit sempre fins que ha arribat la moda de no dir les coses pel seu nom per por de no semblar prou moderns).

El 9 d’agost de 1969, dia del seu 20è aniversari, l’A. i jo encara no érem casats i no recordo si el vàrem celebrar junts. Mirant la meva llista d’efemèrides no trobo cap anotació concreta sobre això però, en canvi, veig que feia pocs dies que Neil Armstrong havia caminat per primera vegada per la Lluna, que el dia 8 -la vigília- els Beatles es varen fer la famosa fotografia al pas zebra d’Abbey Road i que el mateix dia 9 l’actriu Sharon Tate moria assassinada a la seva residència de Los Angeles per Charles Manson i la seva secta de seguidors satànics.

Deu anys després,el 30è aniversari, ja casats, érem quatre i vàrem celebrar-lo a Palma de Mallorca on vàrem passar la primera quinzena d’agost en un hostal força precari que ha quedat immortalizat en una oda satírica –“Oda als trenta anys d’una nina i a un hostal de cagarrina”, n’era el títol- que vaig escriure per l’ocasió i que es conserva en l’arxiu familiar. D’aquell mateix mes, ja de retorn a casa, tinc registrada també una fita relacionada amb el noi gran de casa: per primera vegada vàrem anar a veure una pel·lícula amb ell: “Superman” al recentment desaparegut Urgell Cinema.

El 40è aniversari ens va agafar a tots quatre per terres asturianes i càntabres (per aquella època encara visitàvem España) i la celebració concreta -de caire gastronòmic, no cal dir-ho- la vàrem fer al restaurant del Capricho de Gaudí, a Comillas (Cantabria). Com a efemèrides que ens ajuda a situar el moment diré que un parell de setmanes després el govern de Madrid autoritzava les llicències d’emissió de Tele 5, Antena 3 i Canal Plus.

Sobre el 50è aniversari només diré que aquell 9 d’agost ens va agafar al Canyon de Chelly, a l’estat d’Arizona en ple territori navajo. En aquella ocasió la colla havia crescut: ja érem cinc. Va ser un estiu irrepetible…

La manera com vàrem celebrar el 60è aniversari de l’A. ja dona idea de com el pas del temps ens portava a agafar-nos les coses amb una mica més de filosofia: pel matí vàrem fer una sessió als Banys Àrabs de Barcelona (curiosament aquesta setmana hi hem tornat) i per la tarda una celebració amb família i amics a La Caldera de Gràcia. Una setmana després ens encaminàvem cap a terres italianes en un trajecte que ens va portar cap a la Pulla, la Basilicata, Calàbria i la Campània. Per cert, les efemèrides d’aquell agost de 2009 són molt tristes perquè van plenes de morts: el cantant Willy de Ville, el defensa de l’Espanyol Dani Jarque, el realitzador de televisió Valerio Lazarov, Les Paul inventor de la guitarra elèctrica, el crític i editor (i amic) Isidor Cònsul i el “padre” Jesús Urteaga, pioner de la televisió de la meva joventut.

Que tinguis una vida ben llarga i tranquil·la, estimada. I amb mi a prop, és clar… 

——————————————————————————————–

PD: L’A. em passa un enllaç –aquest– a una pàgina francesa que explica que avui els nostres veins celebren el dia de Sant Amor. Ja ho podeu veure: tot quadra…