Totxanes, totxos i maons

* “Climent”: heus ací un altre dels llibres indiscutibles, al meu parer, d’aquest Sant Jordi. Com que ja n’he parlat a bastament aquí i també aquí i aquí d’aquesta magnífica novel·la de Josep M. Fonalleras us estalvio feixugues repeticions. Rellegiu els tres apunts, que segur que us orientaran.

* “Espriu, transparent”: el llibre que ha escrit el periodista Agustí Pons i que l’ha mantingut ocupat de manera exhaustiva durant els últims tres anys és, ras i curt, l’estudi biogràfic sobre la figura i l’obra de Salvador Espriu més complet de tots els que s’havien publicat fins ara. Un veritable festí que no us podeu perdre.

* “Una vida articulada”: una selecció de trenta-sis anys d’articles diaris de Josep M. Espinàs. No és (només) una antologia; és la dignificació d’un gènere literari -l’article periodístic- al qual massa sovint li manca el nivell necessari per emocionar-nos i la demostració que amb una simple columna n’hi ha prou per fer literatura d’alta volada. Espinàs és, sense cap mena de dubte, un dels grans.

* “Plans de futur”: un altre llibre -en aquest cas es tracta del premi Sant Jordi d’enguany- del qual he parlat detalladament en aquest Bloc. Aquí trobareu la meva crítica. I aquí i aquí uns comentaris previs que poden ser-vos útils abans d’endinsar-vos en el món que Màrius Serra descriu en aquesta magnífica novel·la. 

* “Tornar és lluny”: tant de bo sigui aquest el llibre que situï en el lloc eminent que li correspon en el nostre panorama poètic al veterà Francesc Garriga Barata, un dels premis Carles Riba més merescuts dels darrers anys. Un poeta majúscul que, paradoxalment, ja fa molts anys que va decidir escriure els seus textos -i publicar-los- només amb lletres minúscules.   

* “A un pam de la independència”: un llibre que comença sent un recull dels articles que ens darrers deu o dotze anys ha anat escrivint Vicent Partal sobre l’independentisme i que acaba oferint un retrat complet, detallat i engrescador del que podrà ser el Principat d’aquí a ben poc quan esdevingui un nou Estat. Per cert, Partal té molt clar -i així ho hauríem de tenir tots plegats- que una cosa és l’Estat i una altra la Nació. Aquesta, evidentment, estén els seus braços de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

* “El parèntesi més llarg”: Tina Vallès és la més jove del conjunt d’autors que la precedeixen en aquesta llista de llibres “cinc estrelles” que al meu parer se’ns presenten per Sant Jordi.  És una de les escriptores que jo segueixo habitualment i això fa que dies enrere ja hagués publicat aquí la meva opinió sobre aquest estimulant recull de contes amb el qual va guanyar el premi Mercè Rodoreda.

El procés cap a la independència: el tema d’actualitat
Altres anys han estat els autors mediàtics, els qui han fet calderada per Sant Jordi. Engany em sembla que, a part de les cullerades de bon rotllo i de mel arcangèlica d’Albert Espinosa, les tendències de la moda editorial es decanten pels llibres sobre la independència: un tema que, pel que es veu, pot fer força calaix (vegeu, si no, aquí). Tant, que fins i tot s’acaba d’editar un llibre de cuina italiana que, per si de cas cola, me l’han titulat:; “La pasta per als catalans”.

En aquest punt, a part de la recomanació del llibre de Vicent Partal (que trobareu una mica més amunt) la meva altra recomanació és:
* “Desmuntant la caverna. Resposta a les mentides que ens volen fer creure”, de Jofre Llombart (Angle Editorial). Un llibre senzill, gairebé un promptuari, que no busca res més que allò que pregona el seu títol: demostrar que són una colla de mentiders i de manipuladors que en el fons actuan tan crispadament perquè, senzillament, estan cagats. Ja s’ho trobaran.

Més narrativa destacable
Abans de passar a altres gèneres, tanco el capítol de la narrativa amb unes quantes recomanacions més (per ordre alfabètic):

* “El pou dels maquis”, de Margarida Aritzeta (Cossetània) (*)
* “Quan arribi el pirata i se m’emporti”, de Lluís-Anton Baulenas (La Magrana)
* “El fracassat”, de Martí Domínguez (Proa)
* “Vine com estàs”, de Mercè Ibarz (Proa) 
* “El llaütista i la captaire”, de Jordi Llavina (Amsterdam)
* “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana) (versió catalana) (**)
* “Licantropia”, de Carles Terès (Edicions de 1984)
* “Marges”, de Roger Vilà (Barcino)

(*) Aquesta novel·la basada en fets històrics té un complement d’allò més recomanable titulat “El pou dels maquis. Els fets, els documents”, elaborat per la mateixa autora i editat també per Cossetània.

(**) La versió original castellana d’aquest novel·la em va agradar molt i així ho vaig dir quan es va publicar. Més endavant d’aquest resum la trobareu destacada com un dels llibres en castellà més recomanables -si no el que més- d’aquest Sant Jordi.

Memòries, dietaris, biografies…
* “Dietari de Porto”, de Jaume Benavente (Perifèric): un recorregut de tardor per la ciutat portuguesa completat amb una sèrie de ficcions inspirades a l’atzar en el transcurs de les passejades de l’autor.

* “Diari d’Escània i Univers endins”, d’Enric Cassases (Empúries): un llibre doble format per un dietari breu i un extens poema escrits a Suècia el 1980 i inèdits fins avui.

* “Ferran Sunyer i Balaguer”, d’Antoni Malet (IEC): la biografia “canònica” del matemàtic que protagonitza la novel·la de Màrius Serra, editada el 1995 per l’Institut d’Estudis Catalans i que encara es pot trobar. Un complement enriquidor de la lectura de “Plans de futur”.

* “Retrobar l’ànima”, d’Esteve Miralles (Empúries): un llibre tan difícilment encasellable com fascinant. A mig camí entre l’assaig introspectiu, el diari de viatge, la poesia i el recull d’aforismes, Miralles ha escrit un llibre intel·ligent i memorable.

* “La primavera a Pequín”, de Francesc Parcerisas (Quaderns Crema): llibre escrit arran d’un breu viatge a la capital xinesa el 2011. Parcerisas -autor dotat amb un estil elegant que mai decep- hi combina les observacions quotidianes amb traduccions de poesia xinesa i un bon feix de records personals.

Calaix de sastre
Obro aquest apartat amb tres llibres agosarats, ideals pels amants de les propostes no gens convencionals:
* “Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)”, d’Albert Forns (Empúries)
* “Incompletament Puntí”, d’Adrià Puntí (edició de l’autor)
* “Un quilo d’invisible”, de Joan Miquel Oliver (Empúries)

Continuo amb una interessant proposta musical:
* “El cançoner de tothom”, d’Albert Puig amb il·lustracions de Roger Padilla (Llibres d’Ombrosa)

I tanco el calaix amb tres llibres editats de fa temps i que, per un o altre motiu, han estat notícia recentment:
* “La mort de Guillem”, de Jaume Fuster (3 i 4): una reedició ben oportuna ara que es compleixen vint anys de l’assassinat del jove Guillem Agulló per membres de l’extrema dreta del País Valencià.
* “Vetlla”, de Jordi Llavina (3 i 4): un esplèndid llibre de poemes que acaba de ser guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana al millor llibre de poesia publicat el 2012.
* “En caure la tarda”, de Jordi Coca (Ed. 62): la novel·la que acaba de ser guardonada amb el Premi de la Crítica Catalana a la millor obra de narrativa publicada el 2012.

Dos clàssics, tres llibres
* “Diccionari etimològic”, de Joan Coromines (Ara Llibres). L’edició condensada en tres volums -ara en surt el primer- de l’obra cabdal de Coromines. Un llibre imprescindible, divertit i savi.
* Josep Pla per partida doble: “El quaderns gris” (versió corregida de Narcís Garolera) (Destino) i “Le cahier gris” (traducció de Serge Mestre) (Gallimard)

Dues recomanacions intemporals
Dos llibres magnífics, deliciosos, savis, que no necessiten el pretext de Sant Jordi per ser recomanats, comprats i, és clar, llegits.
* “Memòries d’un segle d’or”, de Joan Triadú (Proa), (en vaig parlar aquí), lectura que podeu combinar, a més a més, amb una visita a l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” que podeu veure a la Sala de les Cotxeres del Palau Robert fins al 28 d’abril i a la Biblioteca Joan Triadú de Vic a partir del 9 de maig i fins al 7 de setembre.

* “Abans que el temps ho esborri”, de F. Xavier Baladia (La Magrana), (en vaig parlar aquí)

Llibres en castellà
* “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana). Una magnífica novel·la que (ja em perdonareu, eh?) jo recomano lllegir en castellà, la llengua amb la qual va ser escrita.
* “Memorias líquidas”, d’Enric González (Jot Down Books). Les memòries periodístiques d’un veterà de l’ofici bregat en mil batalles (reals i figurades).
* “Jinetes en la tormenta”, de Diego A. Manrique (Espasa). Un ampli recull d’articles de qui, al meu parer, és el millor periodista musical espanyol.
* “Poeta en Nueva York”, de Federico García Lorca (Galaxia Gutenberg). Un clàssic indiscutible que ara podem llegir per primera vegada en una edició que reprodueix la darrera versió que l’autor va donar per bona. Molt recomanable també l’estudi introductori del professor Andrew A. Anderson, especialista en l’obra lorquiana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!