Aquesta descurança amb la llengua que tant cansa…

Com més anem, menys valem, tu…

Ja sé que aquesta no és una manera gaire habitual de començar un apunt en aquestes Totxanes que, de natural, solen ser optimistes i xiroies però, francament, s’ha de reconèixer que hi ha fets i situacions relacionades amb la manera com es tracta la llengua catalana en els mitjans de comunicació de titularitat pública (dels privats ja ni en parlo) que a l’únic que conviden és a la desesperació. Vet aquí, doncs, coses que haurien de ser evidents i que no ho són. I que generen fatiga. Una fatiga -com diria Pla– colossal, còsmica…

Són barrabassades, nyaps, disbarats i insensateses que es deixen anar amb aquella alegria desacomplexada que dóna la ignorància més profunda i que entomem tots plegats amb una actitud cada vegada més resignada i indiferent.  (n’hi ha més)

Penso, per exemple, en l’equip que retransmet les curses de Fórmula 1 a TV3. Una colla que, amb Josep Lluïs Merlos al capdavant, no vacil·la ni un instant a comentar -per dues vegades- l’“atzucac” que va viure el seu venerat Fernando Alonso quan a la sortida del Gran Premi de Spa Francorchamps del diumenge passat es va veure implicat en un espectacular accident. Un “atzucac”, Déu meu…

I penso també en l’alarmant màniga ampla que hi ha a Televisió de Catalunya a l’hora de donar per bons determinats anuncis que estan parlats en un català execrable que, en el fons, no és més que castellà traduït.

És el cas de l’anunci d’un detergent que interpreten dos germans. Un que diu que per triomfar a les festes cal “anar fet un pinzell” i una veu en off que parla del líquid que es perd per “les tuberies”.

Davant de situacions com aquesta crec que ens cal reaccionar i adoptar actituds heroiques. De “morro fort”. És a dir, fer el boicot als productes que no s’anunciïn en un català correcte. S’ha acabat allò de “pobres, se’ls ha de reconèixer l’esforç” perquè és mentida. S’hauria d’acabar el temps de la ignorància i la desídia.

M’he centrat en dos exemples d’aquests dies. Dissortadament el ventall és amplíssim, tant a la televisió com a les emissores de ràdio, començant per Catalunya Ràdio, en la qual sembla que encara no tenen clar coses que haurien de ser ja evidents com que el certificats són “mèdics” i no “metges”, per posar un cas.

Us deixo amb l’article d’ahir d‘Albert Pla Nualart al diari “Ara”. És perfecte per il·lustrar el que acabo de dir:

“Traduint amb la brotxa”

TV3 ha passat repetidament aquests dies l’anunci d’un detergent. Dura 33 segons. Dos germans en una cuina. Un seu i l’altre, el petit, planxa. Mentre planxa ens explica que té una cita molt important amb una noia i diu, literalment, que és fonamental “anar fet un pinzell”.


Una veu en off remata l’espot parlant de tuberies, que normativament han de ser canonades. És una falta menys greu -el GD62 i l’ÉsAdir admeten tuberia -, i no ens hi fixaríem tant si no vingués després del detonant pinzell.

Com calia esperar, la versió original diu “ir hecho un pincel” i “tuberías”, i tens la impressió que la multinacional del detergent, que deu estar tan contenta de pagar l’extra del doblatge com una major, ha posat el seu granet de sorra per accelerar la dissolució d’això que parlem en la lengua común.

Si no, no s’entén tanta deixadesa i que, un cop constatat el desastre i que el Twitter va ple de queixes, no pagui un miserable retake a dos dobladors perquè diguin “anar fet un figurí” i “canonades”.

D’anuncis així, que substancien -vehiculats per una televisió que en teoria és “la nostra”- l’absolut menyspreu que senten algunes multinacionals per la nostra llengua, ens n’hem d’empassar cada any uns quants.

La dignitat d’un poble de vegades és necessari defensar-la amb manifestacions massives al carrer però també la podem defensar cada dia amb petites i senzilles decisions personals. Per exemple, al súper del barri. El nostre objectiu ha de ser que sumant-ne moltes menysprear-nos no els surti de franc.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *