Me’n recordo (33).

(Any 1975, dia 26 de juliol)

Me’n recordo amb molta precisió de tal dia com avui de fa 37 anys. Per una raó de pes: va ser el dia que va nèixer el nostre primer fill, el noi gran de casa. El mateix que fa just dos mesos ens ha fet avis a l’A. i a mi (amb la decisiva col·laboració, és clar, de la dolça J.)

Recordo aquest dia també perquè era el sant de sa mare –“¡Qué hermoso regalo el día de tu santo!”, li deia la monja de la Clínica de la Mare de Déu de Lourdes a la pobra A. mentre era a la sala de parts fent força- i el recordo perquè va ser el dia que es va celebrar el primer Canet Rock de la història, aquelles “12 hores de música i follia”, en vida encara del general Franco, per a les quals jo tenia comprada la corresponent entrada des de feia una pila de dies ja que, segons els experts, la criatura no havia d’arribar fins ben bé una setmana després.

Aquell Canet Rock que no vaig viure -i que després he pogut seguir gràcies a la pel·lícula de Francesc Bellmunt del mateix títol que podeu veure completa per YouTube aquí va tenir diversos moments que el fan únic i irrepetible: el xou d’Els Pavesos i d’un joveníssim Micky Espuma (ara cervell musical de la Fura dels Baus) en l’escenari alternatiu (anaven forts, a Canet, tu: fins i tot varen preveure un “off festival”) situat a l’altra punta del Pla d’en Sala.

Un altre moment que ha passat a la història és la mitja hora llarga -amb sessió prèvia d’afinació inclosa- que va ocupar Pau Riba damunt l’escenari interpretant “Licors”.

Però si he de triar alguna fita excepcional d’aquell Canet Rock em quedaria sense cap mena de dubte amb l’experiència de fusió entre l’Orquestra Mirasol i Maria del Mar Bonet. Una experiència que no es va tornar a repetir i l’únic document que ha quedat de la qual són els cinc minuts i mig, entre el 54:19 i el 59:58 del YouTube a què he fet referència més amunt.

La presa de so -ja us ho aviso- és de jutjat de guàrdia, però val la pena seguir aquella experiència, no tant pel resultat concret que s’albira a través del film de Bellmunt, com pel que hauria pogut ser si els protagonistes s’haguessin decidit a continuar-la d’una manera més formal.

Hi trobareu l’Orquestra Mirasol amb la formació del “D’oca en oca i tira que et toca”, el seu segon disc. És a dir, sense els Pedrito DíazRicard Roda i Josep Lizandra, però amb els Santa Salas, Dave Pybus i Krupa Quinteros suant la samarreta en els seus llocs. I, lògicament, amb els dos cervells, autors de l’inoblidable “To de re per mandolina i clarinet” en plena forma: Xavier Batllés i Víctor Amman (al qual, per cert, vaig veure dies enrere dirigint el grup que acompanya el Tortell Poltrona al Circ Cric).

Per la seva banda, la Maria del Mar Bonet havia fet tres mesos abans el seu primer concert a l’Olympia de París, l’any anterior havia enregistrat el disc amb la portada quie li va il·lustrar Joan Miró i estava immersa en la preparació de les esplèndides “Cançons de Festa” que no veurien la llum fins l’any següent.

Per acabar les referències al YouTube us recomano que no us perdeu la impagable entrevista que Àngel Casas -en rigorós castellà, no cal dir-ho- li fa a la cantant mallorquina a peu de l’escenari, just després d’acabar la seva actuació. La trobareu a la part final del fragment de cinc minuts i mig que us he recomanat més amunt.

El primer fill, santa Anna, el primer Canet Rock… Va ser un gran dia, aquell 26 de juliol de 1975. En dono fe.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *