En la impossibilitat de poder respondre de manera individualitzada a tanta gentilesa i a tantes mostres d’estimació l’A. i jo us expressem el nostre agraïment més sincer de manera col·lectiva tot esperant que passeu per alt la poca delicadesa de la solució adoptada.
No cal dir que ja hem començat a exercir d’avis en el sentit més tòpic… (n’hi ha més)
En fi… prometo no posar-me gaire pesat (almenys en aquest Bloc) i mantenir el decòrum necessari, però és evident que la Mila -aquesta noia que farà tronar i ploure- serà un tema important en els meus escrits a partir d’ara.
De moment, en la columna de la dreta ja he obert una “categoria” amb el seu nom i, a tall de subtítol, la frase “la més bonica” escrita en català i en bretó.
No fa gaire en Jaume Cabré -avi més veterà que jo- em comentava que tenir un nét et canvia la vida. Té tota la raó. Però en tot cas ja us dic que miraré de mantenir les formes…
Gràcies, doncs, una vegada més!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!