Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 de maig de 2012
0 comentaris

És l’hora dels agraïments.

Des que a mig matí del dimarts vaig fer pública en aquest Bloc i a les xarxes socials la notícia del naixement de la Mila, la nostra primera néta, hem rebut una enorme quantitat de felicitacions per totes bandes.

En la impossibilitat de poder respondre de manera individualitzada a tanta gentilesa i a tantes mostres d’estimació l’A. i jo us expressem el nostre agraïment més sincer de manera col·lectiva tot esperant que passeu per alt la poca delicadesa de la solució adoptada.

No cal dir que ja hem començat a exercir d’avis en el sentit més tòpic…  (n’hi ha més) 

… i per tant, com no podia ser altrament, la capacitat de memòria de l’iPhone comença a fer figa davant la quantitat de fotografies pròpies i dels avis bretons que aquesta nena ha generat en només quatre dies que porta al món.

En fi… prometo no posar-me gaire pesat (almenys en aquest Bloc) i mantenir el decòrum necessari, però és evident que la Mila -aquesta noia que farà tronar i ploure- serà un tema important en els meus escrits a partir d’ara.

De moment, en la columna de la dreta ja he obert una “categoria” amb el seu nom i, a tall de subtítol, la frase “la més bonica” escrita en català i en bretó.

No fa gaire en Jaume Cabré -avi més veterà que jo- em comentava que tenir un nét et canvia la vida. Té tota la raó. Però en tot cas ja us dic que miraré de mantenir les formes…

Gràcies, doncs, una vegada més! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!