53 dilluns per llegir “El llibre de l’any”.

Aprofitant que aquests dies el personal es dedica a comprar llibres per regalar i per ús propi dedicaré  l’apunt d’avui a un llibre força especial.

Mireu si ho arriba a ser, d’especial, que resulta que és un llibre que no he llegit i que, tanmateix, no vaig dubtar gens a incloure’l dies enrere en la llista dels llibres de 2011 que em semblaven més recomanables (vegeu-la aquí).

Més exactament hauria de dir que fins ara n’he llegit la introducció i el primer capítol. I és així perquè el text de què parlo –“El llibre de l’any”, de Vicenç Pagès Jordà (Empúries)- ha estat concebut pel seu autor amb unes regles pròpies que faríem molt bé tots plegats de seguir-les. 

(n’hi ha més)

Els seguidors d’aquestes Totxanes ja saben que he parlat en diverses ocasions -i sempre elogiosament- de Vicenç Pagès (vegeu aquí), un escriptor jove (Figueres, 1963) de primeríssim nivell i amb una carrera encara en fase ascendent que ja ens ha deixat un grapat de llibres destacables com “El món d’Horaci”, “Un tramvia anomenat text”, “La felicitat no és completa”“Els jugadors de whist”, el més recent fins ara.

La novetat que acaba de presentar és, tal com es diu a la coberta, un almanac literari. És a dir, un compendi de textos molt breus -53, tants com dilluns té aquest 2012 que acabem d’estrenar- que s’han d’anar llegint gradualment de gener a desembre ja que els seus respectius arguments van d’acord amb el desenvolupament del calendari. Ja sigui des del punt de vista de la climatologia, de les festes de cada època o dels costums que la tradició reparteix al llarg de l’any.

Tot això està molt bé i ja justificaria la defensa del llibre, però el que al meu parer dóna més valor a la proposta de Pagès és que en cada capítol hi inclou una -o més d’una, quan s’escau- referència literària que lliga, dóna sentit al text i l’enriqueix considerablement.

Jo ja m’he anotat a l’agenda -tot i que estic segur que no em caldrà consultar-la per refrescar la memòria- que cada dilluns a primera hora, just abans d’anar cap a la feina, he de llegir el text que toqui. Serà -n’estic convençut- una de les maneres més engrescadores i intel·ligents que em puc muntar per posar en marxa la setmana.

Ara que hi penso, però, la lectura ideal d’aquest “Llibre de l’any” fóra aquella que permetés complementar-la amb la lectura dels llibres o els autors a què fa referència Vicenç Pagès en cada text. Una cosa que, almenys per mi, és inviable per manca material de temps. No de ganes. 

Ahir, per exemple, vaig començar el primer. Lògicament es titula “Comença l’any” i la referència literària correspon a un dels títols més suggerents d’Italo Calvino: “Si una nit d’hivern un viatger”. El de la setmana vinent veig que es diu “Epifania” i em sembla que remet a Joyce i a Tolstoi. Com podeu veure, no es pot negar que és home de gustos literaris ben consolidats, en Pagès… 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *