El d’avui és un tipus d’apunt que ja fa temps que vaig escrivint en aquesta data (vegeu aquí el de l’any anterior, que us servirà -si us vaga- per empalmar amb els anteriors) i no és qüestió, doncs, de trencar costums. (n’hi ha més)
Ha plogut molt des d’aquells trentes de novembre de 1967 i de 1972. I, tanmateix, en molts moments tinc la impressió que tot just varen ser abans d’ahir. És aquesta sensació gairebé plàstica del pas del temps, l’agradabilíssima càrrega de les experiències compartides i, sobretot, sobretot, l’absolut convenciment que el millor encara està per arribar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!