Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

15 de setembre de 2011
0 comentaris

“Ara corro, ara ballo…” (tot recordant Ia Clua).

“Fa tants anys… a finals dels 60 del segle passat… A la rebotiga de la “Peluqueria Beli”, al barri de Gràcia de Barcelona, acompanyats d’una guitarra atrotinada i d’una cadira com a bateria, vam començar a trenar i harmonitzar les nostres veus…”

Així comença el text que Manel Joseph va escriure en el llibret que acompanya el CD “Dos + Un (1967-1971)”, editat fa uns mesos per Picap i que recull els quinze temes que el grup va gravar al llarg dels quatre anys de la seva existència. Dos + Un el formaven dos germans, Jordi i Josep Maria (Ia) Clua, i un cosí, Manel Joseph.  (n’hi ha més)

Avui, a dos quarts d’1 del migdia, al tanatori de Sant Gervasi es farà la cerimònia de comiat d’Ia Clua, mort molt pocs dies després de complir els 60 anys de resultes d’un càncer fulminant.

El meu descobriment dels Dos + Un va lligat a unes dates molt concretes de la meva vida que difícilment puc oblidar: els primers temps de sortir junts l‘A. i jo. És a dir, els darrers mesos de 1967. Va ser gràcies a un disc de quatre cançons (la il·lustració de l’apunt en reprodueix la caràtula) en el que destacaven “Caminant per la platja” i “Pluja…”, dos temes caracteritzats per una forta influència existencialista pel que fa a les lletres i unes estructures musicals manllevades del folk acústic més tradicional.

Dels Dos + Un m’agradava una cosa que me’ls feia diferents de bona part de la gent del Grup de Folk aplegada principalment al voltant dels germans Boix: la música que feien no em feia pensar automàticament en excursions dominicals en tren amb la colla de la parròquia per pujar al Tagamanent. Eren una altra cosa. 

Poc temps després del final dels Dos + Un, l’any 1973, Ia Clua s’ajuntava amb Jordi Batiste (ex-Màquina!) i enregistraven “Un gran dia”. Acabava de nàixer un grup històric a casa nostra –Ia & Batiste– que dos anys després fabricarien una petita obra mestra: “Chichonera’s Cat”.

La peculiar veu aguda de l’Ia i la seva activa presència escènica, sempre acompanyat de la inseparable guitarra, no et deixaven mai indiferent. Tampoc el contrapunt energètic i rocker que aportava Jordi Batiste, l’antic Rocky Muntañola. Ho vaig poder comprovar en directe el mes de juny de 1993 a l’Espai en un concert de retrobament de la banda del qual va sortir un disc i una fugaç continuació dos anys després amb un altre enregistrament: “Esfera Malheur”. Una recuperació que es va quedar aquí i que, al meu parer, no va superar el nivell dels dos discos fets pel duet durant la dècada dels 70.

En aquest ràpid i malgirbat apunt sobre la trajectòria musical de Josep Maria “Ia” Clua que estic perpetrant no puc deixar de banda l’experiment en solitari que va protagonitzar l’any 1978 amb el nom artístic de Moto Clua. El disc -una veritable joia de col·leccionista introbable des de fa una pila d’anys- es va dir “Amic Majèstic” i, pel que he pogut comprovar, va generar en el seu moment fortes addiccions.

Parlo amb un cert distanciament perquè, ai las, aquell disc no el vaig comprar (fa trenta-cinc anys no em podia permetre comprar tot el que sortia al mercat) i si alguna cosa n’he escoltat ha estat a casa d’algun amic que el tenia. No som perfectes…

(Per cert, si algú el té en format mp3 i té ganes de fer una bona obra, ja ho sap.)

L’última notícia musical que vàrem tenir d’Ia Clua és de 2006, quan va publicar en solitari “El món on visc”, un recull de deu cançons que a mi em va agradar força. Tant, que no vaig tenir cap dubte a l’hora d’incloure’l en la llista dels 15 millors discos catalans d’aquell any (vegeu-la aquí).

Ahir a la nit, mentre rumiava com enfocaria aquestes notes que ara acabo, vaig escoltar un parell de vegades “Caminant per la platja”, la primera notícia que em va arribar de l’Ia i la seva colla. La tornada de la cançó, de fet, m’ha servit per elegir el títol de l’apunt.

Avui al migdia faré mans i mànigues per assistir a l’enterrament i cap al vespre -i en els propers dies- em muntaré a l’iPod un especial Ia Clua que m’ajudarà a recordar l’obra d’un músic que m’acompanya des de fa més de quaranta anys i que, collons!, ens ha deixat massa aviat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!