Totxanes, totxos i maons

(Anys 1960-1965)

Me’n recordo dels dos gravats d’imitació de pergamí que el pare es va entestar a comprar-nos a mon germà i a mi…

(n’hi ha més)

Me’n recordo dels dos gravats d’imitació de pergamí que el pare es va entestar a comprar-nos a mon germà i a mi un dia que els va veure a l’aparador d’una botiga del carrer de Petritxol.

L’un portava un text titulat “Madre…” que signava “Monseñor Ramón Angel Jara, obispo chileno” i l’altre es deia “Lo que los hijos piensan del padre”. La feina de descriure-vos-els me l’estalvio ja que els podeu consultar tranquil·lament obrint els arxius que trobareu al final d’aquest apunt.

Recordo que la intenció del pare era emmarcar els dos textos i penjar-los a la nostra habitació, però va ser tan forta la campanya en contra que vàrem fer mon germà i jo que finalment es van quedar desats en un armari (*) fins l’any passat quan, tot desmuntant el pis dels pares, vàrem recuperar els pergamins de la discòrdia.

Tot això em va venir a la memòria abans d’ahir quan vaig veure a les necrològiques del diari el recordatori del traspàs d’un senyor. L’esquela, molt senzilla, es rubricava amb la frase: “Quanta raó tenies, pare!”

Ja m’imagino mon pare, si l’hagués pogut llegir, trucant-me per dir-me: “Ho has vist? Ja t’ho deia jo…”

—————————————————————————————-
 
(*) L’A, que en aquestes coses s’hi fixa molt més, em diu que vaig errat. Que ella havia vist els dos quadres penjats en alguna paret de casa dels pares. Mon germà, per la seva banda, aporta més precisions: els dos quadres varen romandre penjats a la nostra habitació durant una llarga temporada.

—————————————————————————————–

(Trobareu tots els “Me’n recordo” aquí i també a la columna de categories que teniu just a la dreta de la pantalla)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!