(Anys 1955-1956)
Me’n recordo de quan sentia dir a la gent gran de casa l’expressió “Alabat siga Déu”…
Me’n recordo de quan sentia dir a la gent gran de casa l’expressió “Alabat siga Déu”, una frase que jo -als meus cinc o sis anys- interpretava com si algú engegués Déu cap a un indret remot i segurament poc confortable que es deia “la bàtsiga”.
Tot això m’ha vingut a la memòria gràcies a un correu que em va escriure dies enrere el meu fill petit en el qual, desconeixedor de les meves dèries al voltant de l’expressió, juga a deconstruir aquesta frase amb variacions com “a la Betsy, adéu”, “elevats i adéu” o “a l’abast i a Déu”.
Estem de sort: la capacitat de les paraules per jugar amb la seva fonètica i els seus continguts continua fascinant generació rere generació…
—————————————————————————————–
(Trobareu tots els “Me’n recordo” aquí i també a la columna de categories que teniu just a la dreta de la pantalla)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!