Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

16 de juny de 2011
0 comentaris

Set anys de Totxanes.

Es diu molt de pressa, però la cosa ja comença a fer patxoca: avui fa exactament set anys que vaig estrenar aquest Bloc. I ho vaig fer per la porta gran: amb dos apunts. El primer (vegeu-lo aquí) molt matiner, a les 3 del matí. El segon (vegeu-lo aquí) a una hora més normal, quarts de 10 del vespre.

Són set anys que, en xifres, representen 1.984 apunts escrits -comptant aquest que ara mateix esteu llegint-, un milió i mig de lectures comptabilitzades des que els primers dies de juliol de 2006 Vilaweb va incorporar el seguiment estadístic a les prestacions de la seva plataforma de Blocs i, sobretot, un munt d’hores pensant en com enfocaria cada apunt i després escrivint-los.

Sóc conscient de les meves limitacions i per això estic convençut que en això de les dades estadístiques…  (n’hi ha més) 

… hi ha una bona colla de companys blocaires de Vilaweb que em superen, però són les que tinc, les que em pertoquen. I, en la mesura que puc, en presumeixo ben orgullós.

Escriure en aquest Bloc m’ha servit -m’està servint, vaja- per mantenir ben esmolada l’eina de l’escriptura, per tenir sintonitzada l’antena i, sobretot, per adonar-me que la memòria és una pàtria dolça i estimada l’amor per la qual no m’ha de fer excloure l’interès per tot allò que ara mateix està passant al meu voltant.

Una mica com allò que deia en Foix, que l’exaltava el nou i l’enamorava el vell (o a l’inrevés).

Com no podria ser altrament, després de tanta exhibició personal -aquestes Totxanes són, n’estic convençut, les meves memòries, el que quedarà de mi quan jo ja no hi sigui- puc dir que em reconec en cada afirmació que he escrit -les encertades i les equivocades- i que em comprometo a continuar en la mateixa tònica en el futur mentre la meva il·lusió per escriure’m i explicar-me es mantingui igual de ferma.

I, és clar, mentre a l’altra banda de la pantalla la parròquia de seguidors continui fidel com fins ara.

Una última cosa: no sé si es nota gaire, però jo, amb aquestes Totxanes, m’he proposat des del primer dia dues coses: fer literatura i no mentir. Vull dir que res del que expresso es contradiu amb els meus pensaments, però que cada missatge que genero vull embolcallar-lo expressament amb uns elements formals que pretenen fer-lo agradable, engrescador i estimulant per qui el llegeix.

Sóc conscient -mal crític literari seria, si no fos així- que algunes vegades me n’he sortit amb escreix, que en d’altres m’he quedat per sota del nivell esperat i, que en la majoria dels casos, hem acabat tants a tants.

No prometo res més que continuar com fins ara. Tampoc desitjo res més. Cada any un any més veterà. Cada dia un dia menys fins a la jubilació (avui, si mireu el comptador del costat de la capçalera, me’n falten 1.371).

Seguirem, vaja…

O, com diu el gran Pep, PERSISTIREM.

(i gràcies a tots vosaltres una vegada més per ser-hi).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!