Totxanes, totxos i maons

El dia 1 de juny la pàgina web del Departament de Presidència (vegeu aquí) va posar a informació pública el text de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica. Es tracta d’un text força extens -i intimidant: 274 pàgines (vegeu-lo aquí)- que en major o menor intensitat afecta a tots els departaments que actualment configuren l’estructura de la Generalitat de Catalunya.  (n’hi ha més)

La intenció del legislador s’explica en el mateix títol de la disposició i es detalla una mica més en el seu preàmbul, és a dir: aprimament i racionalització, austeritat i eficiència. Uns principis lloables i sens dubte necessaris que difícilment trobaríem algú que no els secundés.

En l’àmbit de la cultura l’Avantprojecte de Llei introdueix notables canvis en l’estructura administrativa del Departament que actualment dirigeix Ferran Mascarell. Canvis sobre alguns dels quals ahir mateix ja varen començar a parlar els mitjans de comunicació.

Si voleu tenir coneixement sobre l’abast de la modificació que es proposa us recomano que llegiu la peça informativa que ha preparat Vilaweb sobre el tema (vegeu-la aquí) i veureu que l’assumpte va bastant més enllà de les minúcies formals o dels retocs merament epidèrmics.

Com a membre que sóc, des de fa onze anys (*), de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes he de dir que m’implica especialment el retrat de futur que la disposició que ara es posa a informació pública fa de l’esmentada Institució (vegeu les pàgines 138 i 139 del text de l’Avantprojecte).

No apel·laré a la seva llarga història -la Institució de les Lletres Catalanes va ser creada en plena Guerra Civil l’any 1937 (vegeu aquí)- perquè sé perfectament que no vivim  èpoques propícies a les nostàlgies improductives. Senzillament em limitaré a dir que és l’únic òrgan oficial que vetlla per la creació literària en llengua catalana i que, per tant, la seva activitat arriba a tots els àmbits del nostre domini lingüístic.

Dit altrament, que més enllà dels possibles errors comesos i de les rutines adquirides al llarg dels anys que demanen nous plantejaments (parlo, ho torno a dir, amb coneixement de causa), la raó d’existir de la Institució de les Lletres Catalanes va una mica més enllà dels criteris merament economicistes.

Com és de rigor, aquest Avantprojecte de Llei que ara s’exposa a informació pública (vegeu aquí) obre un termini per presentar-hi al·legacions. Aquest termini s’acaba el proper dijous 9 de juny.

Vull pensar que el nostre sistema literari -particulars, entitats i institucions- no restarà indiferent i farà saber la seva opinió sobre la proposta.

—————————————————————————————–

(*) M’atreviria a dir que ja he fet història perquè sóc el membre de la Junta que ha durat més temps.

NOTA PELS MALPENSATS:
La il·lustració de l’apunt d’avui -un dofí navegant cap avall i per sota de la línia de flotació- no té cap significat al·legòric. És una imatge extreta d’una publicació de la primera Institució de les Lletres Catalanes -la de la República- lleument retocada recentment a propòsit de la celebració dels setanta anys de la seva creació i els vint de la seva refundació dintre de la Generalitat. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!