Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 de maig de 2006
0 comentaris

Desvetlleu, desvetlleu, que el món s’acaba…

Diuen dels catalans que ho aprofitem tot però resulta que els espanyols tenen un verb –“velar”– que tant els serveix per “hacer centinela o guardia por la noche” com per “cubrir, ocultar a medias algo, atenuarlo, disimularlo”. Aquest és l’origen de mots com “duermevela” o “desvelar”, per exemple.

Aquí, en canvi, tenim per una banda el verb “velar” que significa “cobrir amb un vel” i “enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat” i per l’altra el verb “vetllar” que significa “passar voluntàriament tota la nit o una part de la nit sense dormir” i també “estar despert durant la nit prop d’un malalt per tenir-ne cura, o prop d’un mort mentre arriba l’hora d’enterrar-lo”. Dit altrament, els rodets de fotografia -aquests estris que es feien servir el segle passat- els revelàvem i, en canvi, quan tenim un difunt anem a la Sala de Vetlles del tanatori a vetllar-lo.  (n’hi ha més)

 

Semblaria, doncs, que la cosa està força clara. Si més no per a un cervell mínimament preparat per circular per aquesta vida que tant ens entestem a fer més complicada del que ja és. O, si més no, hauria d’estar clara per a la gent de seny i sentit comú, categoria en la qual cada vegada estic més inclinat a creure que no s’hi compten els periodistes i altres espècimens de la fauna comunicativa d’aquest país. I que consti que aquí la garrotada va per a tothom. Tant per als mitjans del règim com per als altres.

Algú va decidir un bon dia que això de “desvelar” li sonava malament i que tot hauria de passar per l’adreçador del “desvetllar”. I així ja fa massa temps que estem sentint coses com que el president Maragall es nega a “desvetllar” si serà candidat o no a la reelecció, que tal reportatge de televisió ens “desvetllarà” els aspectes més amagats d’un conflicte determinat o que fins que no s’hagi acabat el partit que el Nàstic ha de jugar el dissabte vinent a “Xerès” (una altra que l’endinyen sense engaltar, per cert) no es “desvetllarà” la incògnita del seu ascens a la Primera Divisió.

Amb tanta desvetllamenta ja m’ho semblava que el país anava una mica excitat i fora de punt. Però d’aquí a fer-nos creure que vivim en un estat de vetlla permanent hi ha una distància astronòmica. Gairebé tan gran com la immensa, inacabable tonteria que ens envolta. Gairebé tan insondable com la facilitat amb què tots plegats deixem que ens facin beure a galet sense reaccionar…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!