Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
(25 de desembre de 1962)
Me’n recordo del dinar de Nadal de 1962, l’any de la Gran Nevada a Barcelona. La nit anterior els pares, mon germà i jo havíem anat a Corbera de Llobregat amb una expedició organitzada per una entitat que es deia “Hermandades del Trabajo” i amb la qual mon pare estava molt relacionat per assistir a la primera representació del Pessebre Vivent i, a mitjanit, a la Missa del Gall a la capella del Castell.
En acabar la celebració, cap a la 1 de la matinada, estava previst un ressopó que va ser molt breu perquè el xofer de l’autocar va advertir-nos que feia una estona que havia començat a nevar i que no era aconsellable entretenir-nos gaire per si la situació es complicava.
L’endemà, dia de Nadal, amb els carrers plens de neu, vàrem anar a dinar a casa de l’àvia, al carrer Diputació. Recordo que al llarg del camí a peu per la Gran Via -de la plaça Universitat fins a prop de la plaça de Les Arenes- hi havia molta gent que feia el trajecte amb esquís.
Tothom era conscient que allò que estàvem vivint era insòlit i que quedaria gravat de manera inesborrable en la nostra memòria. En aquells moments, però, ningú no sabia que, sis o set anys després, Terenci Moix situaria l’escena culminant de la seva extraordinària “El dia que va morir Marilyn” -una escena que és pura dinamita contra la simbologia tradicional i familiar de l’àpat nadalenc- precisament en el dinar d’aquell Nadal de 1962. L’any que els de la meva generació recordarem tota la vida com el de la Gran Nevada.
—————————————————————————————–
(Trobareu tots els “Me’n recordo” aquí i també a la columna de categories que teniu just a la dreta de la pantalla)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¡I tant que ho recordarem! Jo tenia llavors vuit anys, i -tot i que no tinc gaires records de la meva infantesa- se m’ha quedat gravada la imatge dels carrers estrets del meu barri, al casc antic de Barcelona, amb tota la part central coberta per un metre o més de neu, gruix format per la que s’anava abocant des dels terrats.