Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

23 de maig de 2006
0 comentaris

Funcionari i feliç (I) (i una mica més de Susanna badalonina…)

Gràcies a Saül Gordillo, infatigable escorcollador de la blogosfera catalana (entre altres virtuts a elogiar), descobreixo l’existència d'”El funcionari feliç”, un Bloc que, de moment, he incorporat a la meva llista d’enllaços interessants.

Sense entrar en detalls sobre el seu contingut he de reconèixer que el que m’ha cridat l’atenció principalment és el nom: aquesta suggerent i, ai las, poc usual associació de conceptes entre funció pública i felicitat a la qual he de reconèixer que em sento molt proper. Vull dir que, per una banda, mai he amagat que la meva feina principal és treballar de funcionari i, per l’altra, que em considero una persona afortunada i feliç.

El dia 1 d’abril de 1981 -ara ha fet, doncs, un quart de segle- vaig entrar a treballar a l’administració autonòmica catalana i uns anys després, amb la primera tongada d’oposicions que es varen convocar, vaig guanyar la meva plaça de tècnic de grau mig. Val a dir que quan vaig entrar a treballar a la Generalitat jo ja tenia 31 anys i arrossegava una experiència de bastants anys treballant en el ram de la construcció, sempre per compte d’altri. És a dir, venia de la trinxera, amb molt poca experiència de tractes amb l’Administració i, això sí, amb uns determinats hàbits de treball i d’instint assassí fonamentals per sobreviure en la jungla de les obres que després em varen ser molt útils. Sobretot durant els primers temps.

(Continua -i acaba- aquí)

PD: La Susanna de Badalona m’envia un altre correu. Em diu que tampoc pretenia que reproduís fil per randa tot el que m’explicava sobre la seva vida però que, posat a copiar-ho tot, li sobta que hagi omès la frase que deia que ella mai votava. He repassat el seu correu anterior i, certament, he de dir que té raó. Per motius que no em sé explicar en transcriure les seves paraules vaig oblidar la frase a què fa referència. Quedaria, doncs, així: “Jo em dedico al teatre de carrer, no voto mai i porto un piercing a…” Errada esmenada, doncs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!