Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

29 de gener de 2011
0 comentaris

Pompeu Fabra i l’origen del mot “culer”.

Estic llegint un llibre extraordinari, una veritable delícia. Es titula “Abans que el temps ho esborri. Records dels anys d’esplendor i bohèmia de la burgesia catalana”, l’ha escrit F. Xavier Baladia i l’ha editat La Magrana.

El llibre -editat el 2004, esgotat ràpidament i ara novament editat- explica la història de la família Baladia, una de les més influents a casa nostra ara fa cent anys i és un deliciós retrat de personatges i costums dibuixat “des de dins” a partir de records i documents familiars. Precisament fa uns dies vaig llegir a La Vanguardia (vegeu aquí) que el proper abril està prevista l’estrena d’una pel·lícula basada en aquesta família i la seva època dirigida per Mireia Ros.

En un dels capítols em trobo amb un paràgraf que planteja una teoria nova -almenys per a mi que no l’havia sentit abans- sobre l’origen de l’apel·latiu “culer” referit als seguidors del Barça.

Parla de Jaume Baladia i Mestre, “el Padrí”, íntim amic (varen arribar a ser cunyats) de Pompeu Fabra i un dels introductors de l’esquí a Catalunya:

“També va participar en més esports. Per exemple, va ser un dels socis fundadors del Futbol Club Barcelona. Dels que fan poc soroll però firmen xecs. Com que eren enginyers, ell i Fabra van rebre l’encàrrec de buscar un nou camp a la rodalia de Barcelona. Per mesurar un terreny, van saltar la tanca d’un camp de cols, i els van detenir i tancar per haver envaït una propietat privada. Quan es va aclarir què havia passat, es va encunyar el mot coler, avui en dia culer, per als seguidors del Barça.”

I ara us deixo, que he de continuar llegint aquest magnífic llibre…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!