Cinc dies després de la seva aparició he de dir que el nou diari Ara m’està agradant. I força.
M’agrada per diverses raons -el disseny, la concepció general, la versió web…- que no descarto de comentar aquí mateix amb una mica més de detall en els propers dies. Quan disposi d’una mica més de perspectiva.
D’entrada, però, ja us puc avançar un dels motius més importants pel qual ja m’estic replantejant si abandono la meva fidelitat al diari català que llegia fins ara…
Vegeu la següent llista de noms: Albert Pla i Nualart, Iu Forn, Empar Moliner, Salvador Cardús, Ignasi Aragay, Patrícia Gabancho, Andreu Gomila, Enric Gomà, Joan B. Culla, Ferran Mascarell, Xavier Roig, Albert Balanzà, Sebastià Alzamora, Joan Ramon Resina, Xavier Bosch, Bibiana Ballbè…
Tots aquests eren col·laboradors de l’Avui als quals des de feia molt de temps seguia fidelment. Des del diumenge passat TOTS són al nou diari Ara.
Dit altrament, ara com ara de l’Avui només em queda l’article de Vicent Sanchis i les columnes de Vicenç Villatoro i Toni Vall. I el suplement de Cultura, és clar, sobre el que fa uns dies ja vaig parlar (vegeu aquí) i al qual, pel que vaig veure el dia de l’estrena de l’Ara, l’alternativa dominical del “Time Out Cultura” no li fa ombra.
L’evidència, però, és contundent. No us ho sembla?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!