Totxanes, totxos i maons

Seguint el nostre costum -el novembre de 1982, quan va venir Joan Pau II vàrem agafar la canalla i ens en vàrem anar a viure a Girona un parell de dies- aquests dies que tindrem pontífex i pontifical a Barcelona l’A. i jo aprofitarem per fer la nostra pelegrinació de tardor a la Toscana.

Sembla que hi serà tothom, a Can Fanga: la borbonalla, el ZP, la plana major del clero i una nodrida representació dels Legionarios de Dios (o com dimonis es diguin), una colla de clergues molt joves tallats tots el mateix patró -mirada freda, gestos amanerats i aspecte inquietant- que ja em varen anguniejar el passat estiu quan visitàvem l’interior del Vaticà i els vaig poder veure com es movien en grup i en la seva pròpia salsa.

Tornarem a posar a casa de l’amic Franco Landini i de la seva muller Lorella -a la Fattoria Poggiolina Bassa (vegeu aquí i també aquí)- i dedicarem un parell de dies a conèixer una regió boscosa situada al nord de Florència que, pel que sembla, ni els mateixos toscans coneixen gaire: el Mugello (vegeu aquí). Un país perfecte per viure’l en la tardor (i amb un circuit de velocitat on s’hi fan curses del Mundial de motociclisme, per cert).

El Mugello és, entre altres meravelles, la zona de la qual prové la soca familiar fundacional dels Medici i on també varen nèixer Giotto i el Beat Angelico.

Com de costum viatjarem sense ordinador però aquesta vegada no descarto que pugui escriure alguna impressió “in situ” amb el de l’amic Franco. Ja fa dies que em va demanar que m’endugui el disc dur extern que tinc perquè em vol passar un misteriós material (la integral de Verdi?, el “campanile” de Florència en format natural?…) que pesa una vuitantena de “gigues”.

Sigui el que sigui ho explicarem. Promès.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!