Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
El passat cap de setmana em vaig decidir a fer el cop de cap i vaig obrir un compte a Twitter amb el nom “Totxanes”.
He començat amb discreció i modèstia per dos motius: perquè generalment tinc més feina que temps i no voldria dispersar-me gaire, i perquè, ho confesso, de moment encara no li he sabut trobar la gràcia a l’invent. (n’hi ha més)
Em sembla que, tot i això, vaig complint els rituals: m’he fet seguidor d’uns quants comptes (Vilaweb, Enderrock, Agenda Cultural…), tinc la sort de tenir ja uns quants seguidors i ja he penjat uns quants comentaris que segurament podreu llegir fent clic aquí.
La setmana passada vaig assistir a una reunió de feina sobre tot això del web 2.0 i algú va deixar anar una dada que, si és certa, em sembla significativa: actualment de cada tres transaccions que es fan a internet, una correspon a pàgines web i les altres dues a l’espai 2.0. Una tendència que, a més a més, va creixent cada dia que passa.
Els soferts seguidors d’aquestes Totxanes coneixen perfectament la meva tirada a escriure apunts més aviat extensos. Torrencials, de vegades. Una característica que amb Twitter se’n va a fer punyetes ja que el nombre màxim de caràcters que admet és de 140. Què hi farem?, sembla que la fugacitat és un dels signes dels temps que vivim…
De moment he penjat breus comentaris sobre coses tan variades com la nova Casa del Llibre a la Rambla, just a trenta metres de la Documenta (d’això en dic jo mala llet), la lamentació pel temps que portem sense nous discos d’Obrint Pas, Antònia Font i, ai las, Adrià Puntí, i sobre el fet gairebé meravellós que vaig poder fer una gestió per telèfon amb el diari Avui sense haver de parlar amb ningú de Girona.
Ja ho sabeu: si us voleu fer seguidors de les Totxanes a Twitter la porta ja és oberta. Us asseguro que en la petita parcel·la que ocupo dintre de la galàxia 2.0 sereu molt benvinguts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!