Totxanes, totxos i maons

Un incident a la feina relacionat amb l’aparició d’una errada tipogràfica en el lloc més inesperat d’un llibre acabat d’editar em permet conèixer un poema italià (després hi poso la versió catalana) que jo fins avui ignorava i que, pel que em diuen, és tot un clàssic en el gremi de les arts gràfiques.

L’errore tipografico è una cosa maligna: / lo si cerca e perseguita, ma esso se la svigna. / Finchè la forma è in macchina si tiene ben celato, / si nasconde negli angoli, par che trattenga il fiato.
(n’hi ha més)

Neppure il microscopio a scorgerlo é bastante, / prima; ma dopo esso diventa un elefante, / il povero tipografo inorridisce e freme / e il correttor colpevole il capo abbasa e geme, / perchè se pur dell’opera tutto il resto è perfetto / si guarda con rammarico soltanto a quel difetto.

“L’errata tipogràfica és una cosa maligna: / se la cerca i persegueix, però s’escapa ben indigna. / Fins que la forma és en màquina està ben amagada, / s’oculta en els racons, sembla que s’aguanti l’alenada. / Ni tan sols el microscopi per a llucar-la és bastant, / primer; però després es converteix en un elefant. / El pobre tipògraf es ben horroritza i s’estremeix, / i el corrector, que és culpable, acota el cap i gemeix, / perquè, si fins tota la resta de l’obra és perfecta / hom es mira amb amarguesa solament aquell defecte.”

Ve a tomb aquesta introducció perquè des de fa cosa d’un mes es pot visitar al Palau Moja (Portaferrissa 1, a tocar de la Rambla) l’exposició “Del plom al dígit” (vegeu aquí) que aplega la producció editorial -llibres, revistes, cartells, díptics…- del Departament de Cultura de la Generalitat entre 1980 (època Max Cahner) fins al 2010 (època Tresserras).

Una exposició que no només es centra en l’obra executada -molta, variada i de gran nivell- sinó també en l’equip humà que hi ha hagut al seu darrere al llarg de tot aquest temps. Un equip humà capaç de sentir com un repte al seu honor professional la desaparició d’una lletra en el títol d’un llom, la irrupció d’un accent fora de lloc o l’esvaïment d’un color en un tríptic.

Un equip humà que té noms i cognoms (jo en podria recitar una llarga llista) i que en l’exposició es concentra en la figura d’un home que, dissortadament, ja no és entre nosaltres: Joan Llobet. Un artista i un professional de cap a peus. Responsable des del primer dia -fa trenta anys- fins a la seva mort de l’àrea de publicacions del Departament de Cultura i protagonista d’un magnífic audiovisual que es projecta contínuament mentre l’exposició és oberta.

Segons el projecte inicial “Del plom al dígit” (un títol ben trobat, com hi ha món, perquè reflecteix en una sola frase l’extraordinari salt evolutiu que la tecnologia ha fet en aquest període) havia d’estar oberta al públic tres setmanes. La realitat, però, ha superat les expectatives i no tancarà portes fins al 29 d’agost. I abans que acabi l’any està prevista una itinerància que passarà, en principi, per Girona i Reus.

Per acabar d’arrodonir l’espot permeteu-me una altra recomanació: l’apartat “La cultura al teu abast” (vegeu aquí), darrera novetat en el web del Departament de Cultura de la Generalitat. Entreu-hi i us trobareu un punt d’informació cultural de caràcter virtual que us dóna notícies i recomanacions sobre activitats culturals, dades sobre les xarxes socials del món de la cultura, una selecció de rutes i pàgines web recomanables, el menú cultural del dia i un apartat de consultes perquè tots els vostres dubtes trobin la resposta més adient.

Hi ha gent molt bona treballant-hi al darrere, ho sé de bona tinta. Per això em permeto recomanar-vos que feu una visita per veure de què va i que  després us en feu addictes i incorporeu “La cultura al teu abast” a la vostra llista d’enllaços favorits. Aquells espais web que visiteu habitualment amb la confiança que sempre us en diran una de nova. I de bona.

Jo, per si de cas, ja l’he afegit a la meva columna d’enllaços recomanats que trobareu a la dreta de la vostra pantalla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!