Totxanes, totxos i maons

Rebo un correu conjunt de la G. i l’O. És un text breu i contundent: “Entre el Barbat i l’Isaac d’aquests darrers dies, els Strokes i el Jackson Browne del mes passat i els Rolling Stones i el Paolo Conte de l’altre sembla que cada dia que passa el teu bloc es va tornant més monogràfic. No ens n’adonarem i el dia menys pensat a les totxanes només hi trobarem música”.

I jo, que no acabo de copsar si els meus desconeguts (¿o sí que ens coneixem, G. i O.?) interpel·lants m’escriuen això en to de crítica, d’estimul o de simple constatació, quan hi penso una mica detecto que potser sí que al meu actual estat d’ànim diguem-ne social o polític se li podria aplicar allò que James Joyce va posar en boca d’un dels personatges d'”Ulisses”: “Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!