Club 7 Cinema

No hi havia gaire esperances que Atom Egoyan, amb La captiva, reviscolés la seva defallida carrera cinematogràfica. Per ser justos, cal reconèixer que la notícia de la seva selecció a la Competició del Festival de Canes havia fet pensar que potser sí, que després d’una sèrie de títols que l’han mantingut allunyat d’aquest certamen, potser sí hauria retrobat part de la inspiració de The Adjuser (1991), Calendar (1993), Exotica (1994), The Sweet Hereafter (1997)… però les primeres reaccions que hem trobat, després de la projecció de premsa d’aquest matí, més aviat confirmen els auguris poc entusiàstics.

Per a Eulàlia Iglesias, al Twitter: Malgrat que a THE CAPTIVE recuperi els temes que el van fer un cineasta clau dels 90s, Atom Egoyan ha perdut la capacitat de pertorbació. Li podem llegir la crònica a El Confidencial.

No hi ha manera de recuperar Atom Egoyan a The Captives més perdut que mai amb un thriller erràtic que vol perturbar i no pot, escriu Àngel Quintana al seu compte de Twitter, on també deixa anar: Fins i tot em sembla Grace of Monaco millor que The Captive. La de Egoyan és més tramposa. A Facebbok, ha escrit: la presència de The captive a secció oficial del festival de Cannes semblava que podia ser l’esperança de resurrecció d’Atom Egoyan. Vista la pel.lícula queda clar que Egoyan continua tant perdut com sempre, amb un thriller sobre un pederastra que és incapaç d’inquietat i que sembla un telefilm de segona. Comentari extens, a Caiman.

En canvi, per a Manu Yánez (Twitter): Atom Egoyan es redimeix a Canes amb un “True Detective” que t’agafa però descarrila parcialment en la seva conclusió. Pel que es veu, el protagonista li ha funcionat bé: (..) Ryan Reynolds està més més convincent que de costum com a pare turmentat per la culpa. D’aquí a unes hores, segur que amplia el comentari al seu blog de Fotogramas.

I encara ha convençut més, pel que sembla, a Xavi Serra (Twitter): Bé l’Egoyan. CAPTIVE és com PRISIONERS amb una estructura laberíntica fascinant. Pena del final, que destrempa una mica (..) El dubte amb CAPTIVES és què quedaria sense la seva narrativa fragmentada. Un psicothriller més aviat vulgar, potser. Demà, la crònica al diari Ara.

No, a Justin Chang, de Variety, li ha semblat un absurd thriller de segrest.

Per la seva banda, Peter Bradshaw, a The Guardian, el titlla de preocupant thriller de pedofília.

FOTO © ARP La captiva, d’Atom Egoyan

---