La conyeta nacional.

Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que sóc una persona d’aquelles que abans en deien “que és molt de la broma”. Vull dir que tinc una tendència innata a tenyir amb els colors de l’humor -una variant, potser, de la proverbial paciència del pare Job- les coses que em passen i el món que m’envolta.

Tinc clar, però, que una cosa és afrontar la vida amb actitud positiva, una altra anar pel món com unes perpètues castanyoles i una altra molt diferent… (n’hi ha més) 

… distorsionar la realitat per fer-ne sortir només els aspectes frívols o grotescos, desviant l’atenció del personal -sota el hi, hi, ha, ha- d’aquells que de debò són truncals.

En vaig començar a parlar ara fa un any (vegeu aquí) a propòsit de la moda dels “diàlings”, APM’s i altres subterfugis ideats per fer riure l’audiència (o almenys això és el que es pensen, que riurem) amb errades, embarbussaments i altres variants esperpèntiques que es poden veure en els mitjans de comunicació. Pocs mesos després hi vaig tornar (vegeu aquí).

És per això que aquest matí, en veure la coincidència de portades dels diaris en la fotografia del senyor Aznar posant el dit en posició “puja aquí que s’hi veu Montserrat” adreçat a uns estudiants que l’escridassaven he pensat: “Mira, una variant nova de la conyeta nacional que tan poca gràcia em fa”.

Després he entrat a Vilaweb, he llegit l’editorial que l’amic Partal dedica a l’afer i com que no puc estar-hi més d’acord no només us l’enllaço (aquí) sinó que el copio íntegrament perquè en quedi absoluta constància:

Aznar?
(editorial de Vilaweb del 19 de febrer de 2010)

No entenc tant d’enrenou per un gest maleducat de l’ex-president espanyol. És pública i notòria l’antipatia que m’inspira, però per quins set sous tantes portades i tantes notícies principals per un polític que ja no és ningú i que tothom sap que és un provocador nat? Més encara, si el provoquen, a ell…

No dic que no siga una noticieta això. La trobaria poc interessant, però ho podria entendre: és un ex-president, un personatge polèmic, etc. D’acord. Però aquest desplegament d’avui amb tants centímetres quadrats de diari dedicats a Aznar confesse que em deixa perplex. Voleu dir que és tan important?

O és que tot plegat forma part d’allò de si tu no hi vas ells vénen, o ells vénen si tu hi vas o com carai que fos? És tot plegat una campanya, una més, del PSOE per a espantar el personal i, d’aquesta manera, abassegar els vots de la por? Alerta, si fos així. Perquè, avui per avui, em sembla que Aznar és molt menys perillós, en termes de perill real, que no qualsevol polític en actiu, especialment qualsevol polític del PSOE. A mi, em sembla que Aznar és, simplement, un ciutadà patètic, que viu fora d’aquest món i que encara no ha paït que ja no té lloc a la taula del ranxo. Molt poca cosa, de veritat. Les coses que de debò em preocupen són les que fan els qui ara mateix governen i que, jo diria, són al darrere de tota la cridòria hipòcrita que hem hagut de llegir.

Vicent Partal

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *