Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

22 de gener de 2010
0 comentaris

El pis de Sepúlveda (I).

Mon pare ja no tornarà al pis de Sepúlveda. No és una novetat d’avui. Dissortadament, des que a mitjans d’octubre va patir l’accident cerebral que li està liquidant les darreres forces semblava bastant clar que el seu retorn a la casa on ha viscut des de 1954 era un desig de difícil compliment.

D’ençà que està hospitalitzat, mon germà i jo ens hem repartit el manteniment d’algunes de les petites rutines del pare. Jo m’encarrego de passar cada setmana per la casa de Sepúlveda i buidar la bústia de la correspondència: els rebuts de la Caixa, la propaganda, les subscripcions, les cartes personals… Una manera ben curiosa, per cert, d’entrar en la quotidianitat de les persones sobre la qual estic segur que algun dia escriuré alguna cosa.

Segons com vaig de temps alguna vegada pujo els setanta graons sense ascensor que separen el carrer del segon quarta, el pis de mon pare. Setanta graons sense ascensor que ell pujava i baixava tots els dies a poc a poc, fent breus aturades a cada replà i amb un ritme que ell tenia perfectament calculat.

Des de la primera nit, quan no teníem notícies seves i vaig anar a casa seva per veure què em trobava, hem procurat no tocar gaires coses del pis. Només les imprescindibles. Hem buidat la nevera, és clar. També hem escorcollat els seus papers (aquells papers que ell tenia bona cura de dir-nos on els trobaríem –vegeu aquí i també aquí– si mai arribàvem a la situació d’ara) i hem agafat roba de l’armari -pijames, samarretes…- perquè la tingués al Clínic primer i després a la residència on ara s’està.

De la resta, però, no hem tocat res. Vull dir que encara es poden detectar perfectament els preparatius que va fer aquell fatídic diumenge 18 d’octubre quan, després de dinar, es va vestir per sortir a passejar Rambla avall fins al passeig de Colom, l’indret on va tenir l’atac i on el va recollir, inconscient, l’ambulància que el va enviar a Urgències del Clínic.

(Continua -i acaba- aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!