Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

30 de novembre de 2009
0 comentaris

37 (i 42).

Enguany l’A. i jo hem celebrat el 30 de novembre, l’aniversari del nostre casament, al Delta de l’Ebre. Hem aprofitat un regal que els bons amics J. i G. ens varen fer l’agost passat quan l’A. va fer seixanta anys (vegeu aquí) i ens hem allotjat al Delta Hotel, de Deltebre.

Ha estat un cap de setmana singular en el que la meteorologia  ha exhibit dues cares: un diumenge fred i ennuvolat i un dilluns d’una lluminositat esclatant.  (n’hi ha més)

Després de trenta-set anys de casats (i quaranta-dos de sortir plegats) una vegada més ha quedat demostrat que a l’A. i a mi no ens calen grans muntatges per estar contents i sentir-nos a gust en la companyia de l’un amb l’altra.

És veritat que la vida comença a passar-nos factura. I no ho dic només pel fet que mon pare es trobi en una situació de salut complicada sinó per mi mateix que, inconscient de mena, no vaig recordar que l’os calcani del meu peu dret té un esperó que, com un adolescent repatani, no sap com fer-s’ho per cridar l’atenció en el moment més inoportú.

El cas és que ahir, caminant per les dunes del Fangar camí del far, vaig començar a sentir un dolor agut en el taló que em va amargar bona part del dia. Sort que entre el dinar als Amics del Mar de l’Ampolla i el gol de l’Ibra al vespre el balanç va quedar equilibrat.

I més sort avui que m’he llevat amb el peu gairebé normal i hem pogut complir amb tot el programa. Un programa per a la confecció del qual havia demanat auxili al company Jaume Benavente, excel·lent escriptor i gran coneixedor d’aquelles contrades.

Ara és tard i demà he de matinar per anar a la feina. Generalment els dies de festa entre setmana comporten una represa més intensa i per demà espero força brega. No vull, però, fallar a la meva cita de cada 30 de novembre en aquestes Totxanes per deixar constància d’un parell de dies de difícil oblit en un indret bellíssim -el Delta de l’Ebre- que coneixíem poc i que ens ha deixat amb un munt de ganes de tornar-hi.

Un parell de dies, a més a més, en la millor de les companyies que podia esperar mai de tenir: la vella (i bella) amiga A.

(si sentiu curiositat pels apunts dels altres aniversaris vegeu aquí el de l’any passat; la seva lectura us portarà als anteriors)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!