Totxanes, totxos i maons

Un dels símptomes de la proximitat les festes nadalenques (això que ja hem sentit alguna vegada per TV3 i Catalunya Ràdio com li diuen “els nadals” per imitació de “las navidades” dels espanyols) és l’increment de missatges de correu electrònic que ens arriben amb felicitacions cada cop més sofisticades pel que fa als recursos mutimèdia que els seus autors fan servir (cosa que, de passada, referma la meva intuïció que hi ha molta gent que té més temps que feina).

Abans d’ahir, però, vaig rebre un simple text en forma de pregària que no fa esment al Nadal i que pot servir, per tant, per tot l’any. Un text que, de tan bèstia, em va semblar genial i que no resisteixo la temptació de fer-lo córrer. Deia així: “Senyor, quan m’arribi l’hora doneu-me una mort com la del meu avi: dormint. I no xisclant com els passatgers de l’autocar que conduïa”. Amén.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!