“Auteclàssic”: Joan Isaac canta Aute.

Ara sí. Ja ha arribat a les botigues “Auteclàssics”, el nou disc de Joan Isaac en el que interpreta, acompanyat de piano i d’un quartet de corda, dotze temes de Luis Eduardo Aute. Un gran disc.

Per diverses raons. Primerament perquè les cançons del senyor Aute solen tenir un nivell de qualitat musical i solvència literària per damunt de la mitjana. Segonament perquè l’olfacte a l’hora de saber extreure tota la riquesa d’obres d’altri és una de les virtuts més importants de Joan Isaac. Vegeu, si no, el magnífic “Joies robades” de fa set anys.  (n’hi ha més)

I en tercer lloc perquè quan a aquests dos elements de sortida s’hi afegeixen uns arranjaments d’una exquisida finesa a càrrec d’Enric Colomer i Pere Bardagí, una producció musical de categoria i unes versions al català fetes per Miquel Pujadó i el mateix Joan Isaac que no desmereixen en absolut el text original resuilta que el que tenim a les mans no és ni més ni menys que una obra sòlida, de les queden i fan pòsit.

Dotze cançons en total -el disc es fa curt i un parell de temes més no haurien estat gens sobrers- interpretades amb una enorme convicció per Isaac -se les ha fetes ben seves, no ho pot amagar- i amb el suport en uns quants temes del mateix Luís Eduardo Aute, que mereixen l’atenció dels amants de la cançó, aquest gènere que, essent modest en aparença, pot arribar a assolir les cotes més altes del sentiment i de l’expressivitat.

¿La meva tria? Començaria per “Les quatre i deu”, una cançó majúscula, “Passava per aquí”, una història impossible d’entendre en l’època dels mòbils, “La bellesa” i “Una de dues”, que ja apareixien a “Joies robades” i l’homenatge a “Cinema Paradiso” amb què s’obre i es tanca “Cine, cine, cine” i, és clar, la traca final d’“A l’alba”.

Ho deia dies enrere (vegeu aquí) i ho torno a dir: Música catalana, crisi? quina crisi?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *