Totxanes, totxos i maons

Veig que avui el meu diari adopta la via de la conyeta en la mitja pàgina que dedica a la manifestació d’ahir convocada pel Grup Acte de Sobirania. Tot plegat, diu, una Cavalcada de Reis en versió estiuenca per acabar lliurant una carta -també als Reis- a les portes del Parlament (vegeu aquí). Tot són punts de vista.

De fet jo ja ho deia en l’apunt d’ahir quan feia conjectures sobre quin ull de poll independentista trepitjaríem els assistents a aquesta manifestació. Dissortadament la fragmentació té aquestes coses i suposo que la superació de tot plegat és qüestió de paciència i de no posar-se pedres al fetge. Suposo…

De la mani d’ahir destacaria tres coses dignes de lloança. La primera és la gran puntualitat amb què es va desenvolupar…  (n’hi ha més)

Això és bo. Si una virtut defineix els països civilitzats és que la seva gent és endreçada i puntual. Tant a l’hora de començar com a la d’acabar.

La segona cosa que em sembla destacable és l’absència, fins on jo vaig poder-ho observar, d’individus abillats amb mocadors palestins. Tot un descans per la vista, la intel·ligència i l’esperit.

La tercera és també una absència: la de la inevitable colla de grallers tocant els collons a propis i estranys amb les seves musiquetes. Val a dir, però, que en aquest darrer punt la felicitat no va ser completa ja que sí que vàrem haver de suportar la colla de timbalers que habitualment acompanya els gralls dels grallers. Positiu com sóc de mena ho interpreto com un primer pas.

Pel que fa a l’assistència em vaig entretenir a fer un recompte ràpid quan érem al passeig principal del parc de la Ciutadella i em va sortir una xifra una mica per sota dels 2.000 assistents. Quan al vespre el TeleNotícies de TV3 va parlar d'”un miler de manifestants” vaig veure que els meus càlculs eren força exactes. A Sant Joan Despí ja fa temps que per segons quines coses tenen molt ben memoritzada la taula de dividir.

I dues taques negres.

La primera és la monumental imprevisió dels organitzadors de no tenir ni un trist megàfon a punt per explicar als manifestants què estava passant a la porta del Parlament amb els diputats que havien atès la convocatòria. Ni més ni menys que el rovell de l’ou de tot el muntatge. Un error que contrasta -i es fa més imperdonable encara- amb el fet que sí que varen tenir ben a punt un empostissat amb equip de so i tots els ets i uts just a sota del monument al general Prim perquè la senyora Núria Inglès abrandés les multituds amb les seves tonades.

La segona taca negra és la dels tres o quatre carallots que van incitar la parròquia a escridassar amb l’apel·latiu de “botiflers” els deu parlamentaris d’ERC i de CiU que havien anat a donar la cara (*). Ja és veritat el que deia la meva àvia: no hi ha res més llançat que la ignorància. I la burrícia, hi afegeixo jo.

——————————————————————————————

(*) Pel que llegeixo a la premsa d’avui els vuit d’Esquerra varen signar la carta de compromís. En canvi els dos de CiU varen venir a dir que “ara no toca” (**). Ja la pujarem dreta, la paret…

(**) Tot i això són mereixedors de les gràcies per, almenys, haver fet acte de presència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!