Totxanes, totxos i maons

Jo, francament, ja no ho veia clar, això de les tallades de la Ronda de Dalt cada dimecres per part dels veïns d’Horta que s’oposen a la narcosala de la Vall d’Hebron. No dic pas que no tinguin motius per manifestar la seva disconformitat amb una política municipal que sembla que no reparteix prou equitativament entre els districtes les instal·lacions i serveis diguem-ne conflictius (un concepte, per cert, d’allò més discutible). Més concretament sembla que a Horta, a més a més de l’esmentada narcosala, hi ha prevista també la reconversió d’una antiga fàbrica de material ceràmic en un alberg per acollir els sense sostre.  (n’hi ha més)

El cert, però, és que per molt que els veïns considerin que la raó els assisteix no es pot anar pel món tallant impunement vies de gran circulació una setmana sí i l’altra també sense arriscar-se al que ja comença a passar: que entre els ciutadans es generin reaccions d’antipatia totalment contraproduents pel futur de la causa de la gent d’Horta.

Sembla que la consellera Tura s’ha decidit finalment a posar damunt la taula tot el que s’hi havia de posar i ha dit als veïns que escoltaria i canalitzaria les seves peticions cap a les instàncies corresponents sempre que es manifestessin ordenadament i sense interrompre el trànsit. El seny, doncs, s’ha acabat imposant. Per desesperació segurament dels sembradors de tempestes que en la confrontació, la bronca i la baralla troben l’hàbitat idoni per anar fent la viu-viu.

Conec força gent d’Horta, el barri del costat del meu. I he de dir que no em quadren gens certes maneres de procedir que tots hem vist amb el que sé d’aquests veïns. Ja ho he dit més amunt: no ho veia clar, tot això dels talls de trànsit. Fins que en els diaris m’he topat amb una fotografia de la manifestació d’ahir ben eloqüent. S’hi veu clarament una pancarta que diu: “Hoy no cortamos la ronda porque no nos sale de…”. Ara sí, tu. Ara ja ho entenc tot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!