Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

6 de juliol de 2004
0 comentaris

“Alceu-vos, xe!” (2a part). A propòsit de la reedició de “Brossa d’ahir”, de Pep Laguarda & Tapineria

(La sèrie comença aqui)

Les sis cançons d’aquella cinta em varen fascinar tant com abans m’havien fascinat obres con Dioptria I i II, Miniatura, Música Dispersa, Orgia, Jo, la donya i el gripau, Qualsevol nit pot sortir el sol, Tot l’enyor de demà o L’oucomballa. O Licors, lisèrgic i estimulant disc enregistrat per Pau Riba en el mateix estudi de Deià un parell de mesos abans de la visita de Laguarda i la seva gent.  (n’hi ha més)

Una llista, prou que ho sé, incompleta però que configura el que considero els eixos bàsics de l’edat d’or de la denominada "música laietana", un moviment ple de creativitat i bones energies que es va articular principalment al voltant de Zeleste (la sala i la companyia discogràfica) i els festivals de rock de Canet.

Aquesta edat daurada es va concentrar en el Principat però també hi varen haver reminiscències a les Illes amb "Joana Lluna", de Joan Bibiloni (1982) i al País Valencià amb Pep Laguarda i uns anys després amb Juli Bustamante i Remigi Palmero.

Tornant a "Brossa d’ahir" recordo que la cassette me la varen fer malbé per culpa d’un accident involuntari a principis dels 80 a Ràdio Obrera, l’emissora de Comissions Obreres on durant tres anys vaig fer un programa nocturn setmanal que es deia "Els meus discos" i que, com el seu nom indica, el confegia amb textos i músiques que portava de casa meva.

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!