La Creu (de Sant Jordi) i el confetti.

Tot seguint aquella coneguda tàctica de l’“ara sí que anirem bé” que solen adoptar tots els que entren en algun càrrec de nova creació, encara no fa un parell de mesos el senyor Xavier Bru de Sala, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) declarava (vegeu aquí) que a força d’anys la Creu de Sant Jordi s’havia degradat una mica –“té un cert aspecte de confetti”, diu- i que el Consell que presideix té previst d’instaurar una distinció nova que sigui “cultural, més restrictiva i més de cara a l’excel·lència”. També reconeix, amb raó, que tot plegat -començant pel mateix CONCA- està encara a les beceroles i que s’haurà d’estudiar.  (n’hi ha més)

De tota manera algun mecanisme ja deu haver començat a activar-se (o potser és una simple coincidència) perquè en la nota de premsa que el Govern ha fet pública precisament avui amb la llista (vegeu-la aquí) de personalitats i entitats guardonades amb la tongada de Creus de Sant Jordi corresponent a enguany hi ha una notòria absència de representants del món cultural català. Si més no, del món de la creació cultural, que és l’àmbit en el qual el CONCA té les seves competències.

Si no m’he descomptat, entre les 27 personalitats i les 15 entitats guardonades hi ha només una escriptora –Ana María Matute– catalana de naixement però d’expressió castellana. Per mi no compta, per tant, ja que no és literatura catalana el que fa aquesta senyora. I la resta són metges, empressaris, pedagogs, etc.

Com a oficis més propers al món de la cultura tenim (reprodueixo les dades de la nota oficial) Jaume Canyameres, economista i promotor cultural a Terrassa, Josep Colomer, empresari i promotor cultural, Maria Teresa Giménez, directora de cant coral i pedagoga musical, Feliu Matamala, projectista industrial i activista cultural a Girona, Josep Maria Murià, historiador mexicà, Teresa Roca, promotora cultural i social a través de la Fundació Jaume Bofill, l’Esbart Manresà de Dansaires, la Fundació Joan Miró i el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Un feix de noms digníssim i honorables -la referència al confetti és lletja- però que, des del punt de vista cultural, no es pot comparar amb edicions anteriors de les Creus de Sant Jordi en les que no hi faltaven escriptors, músics, artistes plàstics o gent del món de les arts escèniques i audiovisuals.

Una casualitat? És molt possible. Però què inoportuna, no?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *