Totxanes, totxos i maons

El darrer cap de setmana l’he passat escoltant amb molta atenció i prenent notes en una llibreteta perquè he tingut el privilegi d’estar envoltat de gent sàvia. Vull dir que he assistit al primer Congrés Palindròmic Internacional que s’ha celebrat a Torredembarra amb la presència de bojos de la simetria lingüística de Catalunya, Espanya, Euskadi, Mèxic i Xile.

No cal dir que aquestes Totxanes faran la corresponent crònica dels actes que s’han desenvolupat en terres tarragonines però avui voldria explicar una història molt curiosa que va començar fa uns mesos quan es va saber que la localitat que acolliria el congrés seria Torredembarra. Immediatament els malalts de la simetria es varen posar en acció i el correu electrònic de tots els conjurats va començar a treure fum a base de traginar amunt i avall del ciberespai les diverses frases palindròmiques que al voltant del nom de la vila els palindromaires s’empescaven.

Una feina factible en el cas dels usuaris de l’espanyol ja que el simètric de “Torredembarra” és un prometedor “arrabmederroT” que dóna peu a unes quantes combinacions de caire derrotista. Una situació que, en canvi, en català no és tan planera si no es tira mà de la denominació genuïna de la vila des del punt de vista dels locals –“La Torre”- que propicia un simètric “errotaL” més agraït.

Per això els catalans generaven palíndroms com “Si era torre, derrotà reis” o “Català: a la torre derrota-la. A l’atac!”, mentre que els hispano-escrivents resolien la situació a base de frases com: “¿Arrab me derrota? ¡Yo voy a Torredembarra!” o “Arrab me derrotará, catalán, al atacar a Torredembarra”.

En aquests darrers casos semblava una servitud inevitable fer esment d’aquest esquerp i agressiu Arrab (fins aleshores inventat) i relacionar-lo amb pallisses i derrotes tot i que la solució no deixava de ser una mica forçada i patillera…

… fins que a algú –més exactament, al mestre Xavi Torres (vegeu aquí i aquí)– se li va ocórrer tirar mà del palíndrom més popular i, alhora més inadvertit, dels que ens envolten en la vida quotidiana. Em refereixo a EL GOOGLE.

Aquest algú va tenir la bona pensada de posar “Arrab” en el cercador per veure què sortia i els déus de la simetria el varen premiar amb una troballa d’alçada estratosfèrica: segons la Wikipedia (vegeu aquí) hi ha un senyor que es diu Chalid Arrab, conegut també amb el malnom “El puny”, d’origen alemany-marroquí, i que actualment és un dels principals especialistes mundials de “kickboxing”. Vaja, que no cal gaire barrA per definir l’Arrab com un Samuel Eto’o de les arts marcials.

En conseqüència, la intuïció dels pirats per les frases-mirall ha estat premiada amb una troballa genial que demostra que és perfectament factible que el senyor Arrab -tot i la cara de bon jan que fa en la imatge que il·lustra l’apunt d’avui- es dediqui a apallissar Torredembarra, els torredembarrins (que segurament no es deuen dir d’aquesta manera) i a tot ciutadà que se li plantifiqui al davant.

Excelsa saviesa, la dels palindromaires… I divina bellesa, la dels palíndroms, la joia de la corona dels jocs de paraules segons el mestre Màrius Serra.

I és que ja ho proclama la dita (del no menys mestre Jesús Lladó): “L’art, si germina l’ànim, registra’l”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!