Una petita meravella

Gràcies al bloc “Flux”, de l’amic Jaume Subirana (vegeu aquí), descobreixo una petita meravella que no em resisteixo a reproduir. Es tracta de la pel·lícua “Barcelona en tramvia” que l’any 1908 va filmar Ricardo de Baños i que podreu veure aquí.

És un trajecte filmat des de la cabina del conductor d’un tramvia que comença al passeig de Gràcia, just a sota de la Diagonal, i va enfilant-se pel carrer Gran, Lesseps, República Argentina…  (vegeu aquí)

Són set minuts i mig en els que no hi ha cap fotograma que sigui sobrer (i un acompanyament de piano interessant, per cert). Fixeu-vos sobretot en la gent, com van vestits, com es relacionen. I en els vehicles, bicicletes sobretot, però també carros i cotxes.

Pels qui no coneguin Barcelona hi ha una versió al You Tube una mica més llarga en la que s’hi han intercalat les imatges dels carrers per on circula el tramvia tal com són ara (vegeu-la aquí).

Veient les actituds de la gent davant de la càmara que els va filmant m’ha vingut a la memòria un documental d’aquella mateixa època que fa un parell d’anys l’A. i jo vàrem veure en una exposició a Sant Jaume de Galícia. Durava quatre o cinc minuts i reproduïa la sortida de la Catedral de la processó de Corpus.

Les imatges en sí tenien el valor evocatiu habitual en aquests casos però el que a mi em va fascinar va ser la cara d’un noiet anònim que no tindria més de vuit o nou anys situat enmig de la gentada i que, assabentat de la presència de la càmera, durant tota la filmació es desentèn del que passa al seu voltant i es dedica a fer ganyotes i a cridar l’atenció dels futurs espectadors. En el meu cas puc dir que ho va aconseguir.

Una preciosa manera de passar a la història, com hi ha món.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *