Totxanes, totxos i maons

Tones i més tones de nostàlgia anit mentre veia per la 2 el “Gran Angular” dedicat a les partides setmanals de Scrabble al Queimada. Fa deu o dotze anys vaig tenir la sort de formar part del grup fundacional dels campionats de Scrabble en català. Jugàvem a l’antic Queimada, el del carrer Dos de Maig, un local petit, estret i llarguerut situat molt a prop de l’actual (*). Durant uns quants anys no vaig fallar a la meva cita setmanal dels dimecres per jugar una partida -dues en nits molt excepcionals- fins que l’acumulació de feines -principalment la del despatx, però també les classes, els articles…- i el cansament físic -dormo poques hores, jo- em va fer abandonar el costum. Una veritable llàstima.  (n’hi ha més)

Per això ahir em va agradar veure una altra vegada el Valentí, l’amo del bar, i tota la colla de malalts dels jocs de llengua bastants dels quals, ai las, m’eren totalment desconeguts. Hi vaig reconèixer, però, l’Alsius, el Joan Capdevila, el Pau Vidal… i les quatre estrelles del programa, és clar: el Màrius Serra, la parella Ernest Teniente-Roser Salicrú (que personifiquen a la perfecció el doble vessant de l’Scrabble: l’especulació matemàtica i la filigrana lingüística) i el Joan Ramon Manchado, un autèntic crack ja que és campió del món en castellà i no n’estic segur de si també ho és en català, cosa que no m’estranyaria.

Reconec, però, que jo mai arribaria als seus extrems de professionalitat i dedicació ja que, si el reportatge no ens va mentir, el Manchado inverteix cada moment que té lliure per memoritzar llistes de paraules i inventar-se regles mnemotècniques que l’ajudin a fer-les servir en el moment adequat. Tal com es va poder veure l’home estudia mentre és al llit, renta els plats o s’afaita. Ufff…

(Ja que m’he posat a esmentar noms il·lustres no fóra just que m’oblidés de l’Oriol Comas i el Lluís de Yzaguirre -pares de l’Scrabble en català i autors del Diccionari oficial del joc-, ni de la parella Miquel Sesé-Anna Genís, ni del Jep Ferret, ni del Marc Vigo, ni de l’Enric “Llamp” Borràs… I me’n deixo, redimonis, me’n deixo…)

Per mantenir viu el cuquet del vici vaig començar a freqüentar Ababols i les seves partides per internet però també me n’he cansat perquè és una feina més a afegir a les que ja carreguen habitualment els meus caps de setmana. En fi, que m’ho he de fer mirar perquè ara mateix, sota l’influx de la nostàlgia, em proposaria tornar els dimecres al Queimada. A jugar la meva única partida. Sé que l’A. quan llegeixi això m’esperonarà a fer-ho… però ho veig complicat.

^{(*) Aprofito l’avinentesa per donar una informació que molta gent, assabentada de la meva relació amb la colla de l’Scrabble, m’ha demanat: ¿On dimonis és aquest famós Queimada i quin és el dia de la setmana que s’hi aplega tota la colla?. Apunteu, doncs: El bar Queimada és al número 323 del carrer de la Independència de Barcelona, just al xamfrà amb Provença. Les partides es fan cada dimecres a partir de les 8 del vespre i la cosa pot durar ben bé fins a les 2 o les 3 de la matinada. I no patiu per si és festa. M’hi jugo un pèsol que avui, Dia de la Hispanidad, si us hi acosteu trobareu més d’un malalt dels mots remenant fitxes i consultant el diccionari.}

A tall d’afegitó: Ara que et TermCat ha optat per la via de la lògica i el seny i ha oficialitzat els mots “bloc” i “blocaire” és el moment oportú per recordar que el mot Scrabble es pronuncia justament aixi com sona: es-cra-ble (com “estable”). Oblideu-vos, doncs, del volenterós -però patètic- “scrèibol” que molta gent encara empra. Ep, si més no en l’àmbit de l’Scrabble en català. Els de can Hispanidad que s’ho muntin com vulguin…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!