Totxanes, totxos i maons

“… el sector del cava continuarà en mans de desaprensius. Potser alguns de vostès, pagant a vint-i-set cèntims els quilo de raïm (que és el que fan quan compren determinat cava), es sentiran autoritzats a exigir als pobres pagesos que no abandonin el camp, que no requalifiquin les seves terres per construir-hi apartaments. Però pocs tenen el coratge (els nostres governants menys que ningú) d’enfrontar-se a un sector que s’ha especialitzat en la trampa i a vendre barat a canvi d’embotellar gasòfia -enfonsant, de passada, la pagesia-.”

Fragment de l’article “Raïm miserable”, de Xavier Roig, publicat en el diari AVUI d’avui. Aquí en trobareu el text íntegre.

^{NOTA: El canvi de disseny de l’AVUI no acaba de funcionar bé en la seva dimensió web. Així doncs, en el text de l’article que es pot veure des de l’enllaç que hi he fet hi manquen els titulets que encapçalen cada paràgraf. Els enumero aquí per fer més comprensiva la lectura començant pel garbuix de signes inicial que amaga la paraula “Sóc”. Després, respectivament, vénen: “Un dels sectors més beneficiat”, “Enguany, si no vaig errat”, “Hi ha productors de cava dignes”, “I, a desgrat que alguns pocs productors” i “Però, per sobre de tot, ens hauria”.}

(n’hi ha més)

“No imagine els parlamentaris britànics discutint si Escòcia és o no és una nació, però potser és que tinc molt poca imaginació. (…) Si algun Estatut d’autonomia de Catalunya (com aquest que aviat rebaixaran a Madrid perquè diuen que és més que federal) al·ludira tan sols a la llengua dels revisors de Renfe, ja poden pensar quin escàndol, de quin nacionalisme intransigent seria acusat, quina barrera constitucional s’aixecaria. Alfonso Guerra ja ho va afirmar solemnement allà pels anys vuitanta, que les autonomies espanyoles eren més avançades i completes que cap territori federal del món. I és que allà, per Madrid o per Sevilla, o tenen més mala memòria que jo, o és que han viatjat molt menys”.

Fragments de l’article “Memòria, autonomia”, de Joan F. Mira, publicat en l’AVUI d’avui. Vegeu-ne aquí el contingut íntegre.

^{NOTA (renoi, quina llauna!): Els titulets aquí diuen: “Tinc un altre record, de quan encara” i “I també fa molts anys, en una federació”.}

^{(Anterior “Per a la carpeta dels retalls”: 22 de setembre)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!