Totxanes, totxos i maons

M’agradi o no admetre-ho (i reconec que no ho tinc clar, si m’agrada o no) em vaig fent gran. Els encarregats d’anar recordant-m’ho de tant en tant són els gestos reflexos. Aquells que es fan sense pensar però que, evidentment, els dicta el subconscient, que és savi tot i que vegades es manifesta amb uns certs components de crueltat. Per exemple, avui, que m’he descobert a mi mateix tres o quatre vegades baixant les escales de la feina amb la mà esquerra fermament arrapada a la barana i aturant la conversa amb qui m’acompanyava per concentrar l’atenció en els moviments dels meus peus i en aquell doloret que de vegades tinc al costat del turmell…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!