Totxanes, totxos i maons

Si sou amants de les emocions fortes, si creieu que l’estultícia no té límits coneguts, si pensàveu que ja ho havíeu vist tot, us proposo una experiència inoblidable: feu click aquí i coneixereu de prop la darrera atzagaiada de l’Ajuntament de Barcelona, cada dia més clònic amb el seu inefable alcalde en allò de no tenir el més mínim pudor de dissimular que està encantadíssim d’haver-se conegut.

Resulta que durant les recents Festes de la Mercè, patrona de la ciutat de la perpètua samba, es complien deu anys de l’entrada en funcionament del web municipal i per celebrar aital esdeveniment als cervellets creatius i lúdics de la Casa Gran no se’ls va acudir res millor que fer passar quatre-centes criatures per un karaoke que varen muntar en ple passeig de Gràcia amb l’excitant -i lúdic- objectiu de cantar-li -al web!- el “Happy birthday” en tres versions: anglesa, castellana i catalana. No fos cas que la cosa quedés curta de globalització.  (n’hi ha més)

Sobre les versions anglesa i castellana (“Cumpleaños feliiiiz…”) no diré res, tret que em semblen absolutament sobreres. La catalana, però, és d’autèntic jutjat de guàrdia. Tant perquè demostra la immensa quantitat de llana al clatell que tenen tota aquella colla com pels patiments que fan passar a les pobres criatures que han triat cantar en català, aquesta llengua tan estranya a l’estaff creatiu -i lúdic- del nostre Ajuntament. Les despulles de Rosa Sensat es deuen remoure dintre de la tomba davant de la bestiesa perpetrada per uns insensats als quals no se’ls va acudir res millor que traduir la cançoneta de la manera següent: “Aniversari feliç / aniversari feliç / et desitgem nosaltres / aniversari feliiiç”. És a dir que, a part d’una tonada impossible de cantar amb una mínima soltura -els heu vist la cara que fan i com s’esforcen per seguir?-, les criatures es trobaven davant d’una infecta apoteosi del castellà traduït feta, això sí, amb pretensions d’allò més lúdiques i festives. Que la samba no s’aturi….

Sembla talment com si el dia que varen presentar l’invent als manaires municipals l’àngel del seny tingués el dia lliure perquè a ningú se li va ocórrer proposar la versió més convencional -i més ajustada a la cadència de la música- del “Moltes felicitats / moltes felicitats /…” (són molt innovadors, ells). Ni -això mai de la vida, que fa convergent!!- tirar mà d’aquell tema popularitzat pel Club Súper 3: “Anys i anys / per molts anys…”.

Està ben comprovat, doncs, que dintre de cervellets d’aquest calibre, amb tanta llana al clatell, és impensable que hi entri cap idea que no sigui xupiguai i lúdica per un tub. Vés a dir-los que cada llengua té la seva peculiaritat. Que el que a Espanya resolen amb un verb -“reñir”, per exemple- aquí ho segmentem en dos: “renyir” i “renyar”. Ells no, vinga a jugar i a fer tallers. Lúdics fins a la fi. Fent el ridícul sense aturador i, el que es pitjor, jugant amb la complicitat innocent de les criatures que són les que menys culpa tenen de tanta i tanta tonteria sense aturador i subvencionada amb diners públics.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!