Totxanes, totxos i maons

Després del que vaig escriure aquí el dilluns passat -amb l’afegitó que vaig fer amb el número zero a les mans- enceto una sèrie de comentaris sobre la nova etapa del diari Avui que, sense periodicitat prefixada, aniré escrivint a mesura que vagin sorgint assumptes que em semblin dignes de remarca. Per obrir el foc començaré amb una esmena que faig encantadíssim: la pàgina d’entreteniments NO ha perdut el problema diari de Scrabble, tal com vaig deduir erròniament a partir del número zero. Així doncs, els malalts dels jocs tenim cada dia un Sudoku i un problema de Scrabble per martiritzar-nos com Déu mana les neurones.  (n’hi ha més)

Pel que fa al suplement de llibres val a dir que adopta un enfocament més de revista cultural -amb predomini de la informació literària- i passa als dimecres. Una mesura sapientíssima que demostra que es coneix on hi ha la veritable competència i, per tant, convençuts de la pròpia força, es va a buscar el cos a cos. Els altres suplements que queden ara el dijous juguen una altra Lliga i tampoc es tracta d’explotar tant les diferències. Sobretot perquè quan, com és el cas, són tan evidents al final no comporten cap esperó per a la pròpia superació.

D’altra banda sembla que a nivell intern no tot són flors i violes. El producte final que arriba als quioscos pinta d’allò més bé, la línia editorial es manté de moment (i que duri) i l’equip d’opinió s’ha enriquit amb noves aportacions però, en canvi, sembla que la relació entre l’equip directiu de l’empresa i els treballadors del diari (redacció i administració) està un pèl lluny de ser idíl·lica. Es veu que fa uns mesos varen desembarcar per aquells barris una tropa de consultors sibarites del Power Point i ja se sap que aquests espècimens solen ser de mena depredadora i poc mirada amb els drets de les persones. Tant de bo sigui una cosa fugissera i els resultats del dia a dia acabin esvaint totes les boires.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!