Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

21 de setembre de 2005
0 comentaris

Octubre’05: un gran mes per als restaurants.

Gràcies a Déu sembla que ja li tenim el peu al coll. D’aquí a només nou dies, més concretament el divendres 30 de setembre, el Parlament de Catalunya decidirà si aprova, o no, aquest projecte d’Estatut -i tot el debat que l’hi penja- que des de fa una pila de mesos fa companyia i dóna color a l’existència dels catalans. No crec que sigui gaire exagerat afirmar que conceptes com lleialtat constitucional, Consell Consultiu, drets històrics, Agència Tributària o blindatge competencial ja han entrat, a cops de maça mediàtica, a formar part del paisatge habitual de la ciutadania. Si fa no fa com els anuncis d’El Corte Inglés o les sessions meteorològiques del gran Tomàs Molina, àlies “en Manetes”.

S’haurà acabat, doncs, el raig de declaracions, contradeclaracions, puntualitzacions, matisos i notes de rèplica per veure qui la té més llarga (la vocació autonòmica) i qui la tragina més dura (la voluntat negociadora) entre l’estol selecte i imponent de ponents estatutaris. Un estol en el qual destaquen amb llum pròpia els senyors Iceta, Mas, Carod, de Madre (ara que hi penso, ¿no havia deixat aquesta senyora l’alcaldia de Santa Coloma per culpa d’una greu malaltia que li feia impossible l’acció diària? ¿Què ha passat? ¿Ja està bona? El poble, intrigat, demana explicacions. Que hi ha molta gent amb la mateixa malaltia -la fibromiàlgia- que desitjaria conèixer els detalls d’aital guariment. I no faig broma), Ridao, Saura o Piqué (ai, no; que aquest és el més murri de la colla: va dir el que havia de dir i des d’aleshores no piula). Només per això, dic, per aquest deliciós silenci que s’albira en l’horitzó estic segur que molta gent contempla amb simpatia i espera amb enjòlit poc dissimulat l’arribada del dia 30.  (n’hi ha més)

 

 

D’altra banda, el que sí que està molt clar és que el proper mes d’octubre als restaurants catalans -i a més d’un madrileny- se’ls gira feina. Ho dic perquè jo, que no sóc gaire de sortir (“lu” meu és un sacerdoci: de casa a la feina i de la feina a casa), sé ja d’una dotzena de persones que s’han jugat un dinar o un sopar -un parell, per cert, a base de gambes de Palamós- a propòsit de l’aprovació, o no, de l’Estatut en el nostre Parlament.

Les tendències que he detectat des de la meva modesta talaia d’observador és que els qui aposten pel NO són els més propers a l’univers convergent. Aquells que diuen que tenen línia directa amb “l’Artur” (Mas), “el Quicu” (Homs) o “el David” (Madí). La resta es decanta pel SÍ per dues raons bàsiques: per pura fatiga i perquè ni farts de cassalla es creuen que el resultat final de tanta mandanga acabi sent el no-res.

Tot fa pensar que les febrils negociacions i declaracions de principis irrenunciables que ara mateix estem veient vénen a ser com la transposició en clau política de l’escena culminant dels westerns de tota la vida: la baralla final. Fem memòria: després d’un llarg itinerari buscant-se les pessigolles l’un a l’altre per fi el protagonista principal X s’enfronta a cops de puny amb el protagonista principal Z (valoreu la filigrana dialèctica que faig per evitar els mots “bo” i “dolent”). De primeres comença guanyant una mica el “prota. prin. X” (abreujo, que m’esperen i ja faig tard), després el “prota. prin. Z” es refà i clava panadera al “prota. prin. X”. Fins i tot arriba a tenir-lo estenallat a terra, morros sagnants, mig cos damunt del precipici i ferit a l’espatlla pel frec d’una bala. Finalment, però, quan tot sembla ja dat i beneït, la brega fa un tomb de darrera hora i acaba tal com marquen els cànons més convencionals. És a dir, que el “prota. prin. X” s’emporta “el gat a l’aigua”. Una bonica i genuïna expressió que, per cert, ja es comença a sentir sovint per Catalunya Ràdio.

Tot això fins al dia 30. O m’ho sembla, vaja. Que els polítics són gent rareta i de reaccions imprevisibles. Ara bé, jo, per si de cas, no penso jugar-m’hi ni el Kit Kat de mig matí.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!