Epalza, Bruni, Guillamon.

Tocat encara per la notícia de la mort de l’arabista Mikel de Epalza, autor de la traducció al català de l’Alcorà, una obra que, com diu Vicent Partal (vegeu aquí) enalteix la nostra llengua i la nostra cultura, m’he enfilat a la bicicleta estàtica per fer el meu quart d’hora d’exercici matiner amb l’acompanyament imprescindible del senyor iPod i les seves tries aleatòries.  (n’hi ha més)

La sessió ha començat amb un Costello del disc que va fer amb Burt Bacharach ara fa deu anys. Després un Morissey de la darrera fornada, un Sanjosex del primer disc i, per acabar, la senyora Bruni (ep! ja sé que no queda bé dir-ho però a mi m’agrada com canta aquesta senyora) cantant Houellebecq:

“Entrèe en dépendance entière, / je sais le tremblement de l’être / l’hésitation à disparaître, / le soleil qui frappe en lisière.  ///  Et l’amour où tout est facile, / où tout est donné dans l’instant; / il existe au milieu du temps / la possibilité d’une île.”

Els dos festius que ja han passat d’aquest cap de setmana allargassat han estat summament productius. Avui, però, deixaré la feina i em dedicaré a la lectura “pour mon plaisir”. Senzillament. El pla és agafar “El dia revolt”, de Julià Guillamon (vegeu aquí) i no deixar-lo fins que l’acabi.

Al migdia dinar amb els nois i companyia. Quedarem per l’àpat de Nadal i miraré d’engrescar-los a preparar-se un vers del llibre de nadales per dir dalt d’una cadira (no els demanaré tant, que ja són grans i no es deixarien; que llegeixin i prou) que acaba de publicar Jaume Subirana (vegeu aquí) i la bona gent d’Ara Llibres.

I aprofitant que tindrem la dolça C. aprofitaré per demanar-li que m’expliqui el significat exacte de la frase “le soleil qui frappe en lisière”. Tot i que ja sé que a ella, francesa i molt entesa en música, la senyora Bruni no li fa gens el pes. Désolé…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *