Totxanes, totxos i maons

Després d’un parell d’audicions del darrer disc dels Rolling Stones, i sense detriment d’una anàlisi més detallada d’aquí a uns quants dies, aquí van unes primeres impressions per si a algú li poden ser d’utilitat: Mick Jagger canta com en els millors temps (miracles de la taula de so?), fins i tot Keith Richards canta de manera competent els seus dos temes (aquí sí que no hi ha cap mena de dubte: és un miracle de la taula de so), les guitarres del duet Richards-Wood suporten la major part del pes del disc amb notable solvència, pel que fa als temes val a dir que no hi ha cap cançó de farciment i, a més a més, n’hi ha quatre o cinc de la gamma alta… En resum: el millor àlbum d’estudi dels Stones des que el 1989 varen editar “Steel Wheels”. Ja tocava.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!