Totxanes, totxos i maons

Fa cosa de mig any comentava aquí la gratíssima impressió que em va fer “Million Dollar Baby” i molt especialment la manera com en la mitja hora final aborda el tema de l’eutanàsia. Un tema espinós i delicat en l’exposició del qual val a dir que el senyor Eastwood assoleix uns nivells d’excel·lència notablement superiors, al meu parer, als del senyor Amenábar.  (n’hi ha més)

El dimecres passat va posar-se a la venda la versió en DVD i, com no podia ser altrament, em va faltar temps per comprar el meu exemplar. Un flamant paquet de dos discos, l’un amb la pel·lícula i l’altre amb una bona quantitat d’extres com entrevistes als actors i a l’equip tècnic, imatges del rodatge, etc. Un volum de material que farà les delícies dels fans de “Million Dollar Baby”.

Dit tot això, però, el que em sobta és que una pel·lícula com aquesta -amb un argument que gravita damunt de tres línies de força molt evidents: el món de la boxa femenina, les relacions pare-filla i l’eutanàsia- tot el material extra del segon disc s’articuli al voltant de la boxa i del nexe d’unió que es crea entre Frankie Dunn (Clint Eastwood) i Maggie Fitzgerald (Hilary Swank)… i no es faci cap esment al drama ètic que es planteja amb tota la cruesa en la part final de la cinta. El drama que aboca el catòlic Frankie davant de l’alternativa de propiciar, o no, la mort d’una persona afectada de lesions irreversibles.

Amb quatre Oscar ala butxaca no podem dir que “Million Dollar Baby” sigui una pel·lícula condemnada als circuits minoritaris, sinó tot el contrari. ¿Per què, doncs, en les detallades explicacions sobre l’argument i la seva realització els responsables de la versió en DVD han optat per no tocar aquest tema? No se m’acut cap altra explicació que el peculiar sentit de la moral que tenen els compatriotes del senyor Eastwood. I és que formen un gran país (i qui digui el contrari menteix) però, com diria el bon Obèlix, són bojos aquests americans…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!