Totxanes, totxos i maons

D’acord. Tot això del mestissatge i la multiculturalitat està molt bé però a mi em convenceria encara més si vegés que la cosa circula en ambdós sentits. Vull dir que a molta gent de casa nostra se li omple la boca d’elogis vers la diversitat cultural quan, per exemple, sent un cantant o un grup de músics d’aquí interpretant temes amb aires magribins, sudamericans o aflamencats. És la cosa més natural del món, us diran convençuts. Les cultures estan en contacte (avís: els més llegits us col·locaran aquí alguna referència a la globalització), i s’enriqueixen les unes a les altres, us continuaran dient amb els ulls en fase pre-èxtasis com si acabessin de ser posseïts per l’ectoplasma del Fòrum. Fins i tot, si tenen tirada per les metàfores us parlaran de la necessària contaminació entre tradicions. Ara bé, proveu a preguntar-los quina opinió els mereix que no hi hagi cantants i grups magribins, sudamericans o flamencs que, a la recíproca, optin per enriquir-se, contaminar-se i bla, bla, bla interpretant temes amb un aire que encara que sugui remotament remeti, per exemple, a la sardana.  (n’hi ha més)

Aleshores, si teniu sort, encara trobareu algú que us col·locarà l’argument de la rumba. I us parlarà del carrer de la Cera, de la plaça del Raspall, del Gato, de l’oncle Polla, del Paló i dels gitanos de Perpinyà. Podria ser més o menys això, no ho nego, però no cola. De tota manera no patiu, la immensa majoria us arrufarà el nas com qui acaba de trepitjar una tifa i pensarà (o us dirà a la cara si hi ha prou confiança) que on aneu amb aquestes idees espardenyaires. Que el règim convergent ja ha passat a la història.

Ja sé que no és la primera vegada (ni, ai las, serà la darrera) que toco aquí aquest tema però, mira, de vegades a la vida hi ha coincidències que semblen propiciades pels àngels. Repassava premsa dels darrers dies amb “Bordell”, dels inoblidables Umpah-Pah, sonant pels altaveus de l’ordinador i just quan Adrià Punti (un altre dels grans) deia la frase “tanta tifa embafa” en el tema que obre el disc acabava de llegir que enguany tornarem a tenir Lope de Vega durant un mes a la Sala Gran del TNC i que en el sarau institucional que la consellera Tura (*) ha muntat pel diumenge vinent -la Diada- sembla que la senyora Mayte Martín delectarà la concurrència amb una bonica selecció de tonades flamenques.

^{(*) P.D. Tot indica que la senyora Tura ha anat a pinyó fix, en això de la cantaora. Ni tan sols ha pensat en la coartada que es fa servir en aquests casos: Miguel Poveda que, per cert, molt aviat traurà un disc amb obres de poetes catalans.  Poveda és un gran artista amb una enorme projecció de futur (de Mayte Martín, en canvi, no puc dir el mateix, però això ja són gustos personals). A més a més és una magnífica persona. Ho dic amb coneixement de causa perquè l’he tractat (al Poveda; sobre la senyora Martín, en aquest aspecte, no em puc pronunciar).}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!