Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

16 de novembre de 2008
0 comentaris

Visita fugaç a Alzira (I): la festa literària.

La tarda i nit del divendres i el matí del dissabte els he passat a Alzira amb motiu de la vintena festa de lliurament dels premis que porten el nom de la ciutat. Vint anys d’història que, com no podia ser altrament, mereixien festa grossa.

El local on es fa el sopar està situat als afores i la sala que ens acull és de considerables dimensions. Val a dir que plenament justificades perquè ens hi apleguem mil cent comensals. Aviat és dit però jo no recordo haver assistit mai a una festa tan multitudinària convocada al voltant de la literatura en la nostra llengua. Felicitats, doncs, per a la bona gent de l’editorial Bromera que són els organitzadors de tot el sarau.

Un sarau que és la traca final d’una llarga sèrie d’activitats culturals que en les setmanes prèvies s’han desenvolupat a Alzira i a altres indrets de la Ribera Alta.  (n’hi ha més)

Pel que fa a la festa diré que vaig tenir la gran alegria de veure que el premi de novel·la, el més important de la nit, el guanyava Josep Ballester, un intel·lectual brillant i una persona bona i honesta que des de fa una pila d’anys m’honora amb la seva amistat.

Felicitats, Pep, en aquest debut tan espectacular que has fet en el sempre complicat gènere de la novel·la. Ja tinc ganes de clavar-li queixalada a aquest “El col·leccionista de fades” tan prometedor si he de fer cas de les engrescadores pistes que vares donar en recollir el premi.

(I, ja posat, aprofito l’avinentesa per felicitar també Juli Capilla, director de la revista “Caràcters” i bon amic. Per a ell va ser el premi de poesia Ibn Jafadja.)

Quant al vessant gastronòmic de la vetllada he de dir que, malgrat l’aglomeració, va estar uns quants punts per damunt de la mitjana habitual en aquests casos (que sol ser d’aprovat justet).

Per acabar la ressenya de la nit només lamentaria la desmesurada llargada de l’acte. Set premis en total que comportaven sengles parlaments dels autors (tots molt breus) i dels representants de les entitats o institucions que els patrocinaven (la majoria llargs, inconsistents, repetitius i avorrits).

I encara sort que un dels premis va ser declarat desert!

(Continua -i acaba- aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!