“Històries del paradís”, de Xavi Sarrià: un bon llibre.

Avui fa vuit dies que vaig enviar al meu diari la crítica d’un llibre que figurarà en totes les llistes d’obres  importants publicades el 2008, n’estic segur. Em refereixo a  “Històries del paradís”, un recull d’una vintena llarga de contes escrits per Xavi Sarrià, el cantant del grup Obrint Pas, editat des d’Alzira per la bona gent de Bromera. No entraré, doncs, ara en detalls i em remeto a l’article que apareixerà en el suplement de l’Avui del dissabte vinent o l’altre.  (n’hi ha més)

Vaig fer una primera lectura de les galerades d’aquest llibre fa unes setmanes (vegeu aquí) i em va semblar una obra molt interessant. La segona lectura -que vaig fer quasi a continuació- em va atrapar per la maduresa narrativa d’aquells relats breus però contundents com un cop de puny. Una impressió no gens trivial si pensem que l’autor és un debutant en la literatura de ficció (*).

Abans d’ahir va arribar als quioscos la revista “Qué leer” de novembre amb la meva habitual crònica de dues pàgines sobre literatura catalana. Una crònica que en aquesta ocasió l’encapçalo amb el títol “Mira i Sarrià: un veterano y un debutante” ja que centro el meu comentari en dues novetats importants d’autors valencians que veuran la llum aquest novembre: les esmentades “Històries del paradís”, de Xavi Sarrià, i “El professor d’història”, de Joan Francesc Mira (vegeu aquí), editada per Proa.

Dos autors del País Valencià, d’edats i trajectòries molt diferents, amb llibres publicats per una editorial històrica del Principat i per una altra que ja ho comença a ser en el País Valencià. I, sobretot, el que és més important: dues obres d’alta qualitat que demostren que, parlant de literatura, no només tenim un magnífic present sinó que el futur que s’albira és d’allò més engrescador.

El meu consell és que no us les perdeu. Ni la del mestre Mira ni la del prometedor debutant Sarrià. Ja m’ho sabreu dir.

—————————————————————————————–

(*) Vegeu aquí l’article d’Isabel-Clara Simó a l’Avui d’ahir dedicat al llibre de Xavi Sarrià.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *