Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

27 d'agost de 2005
0 comentaris

Ronya, morro i patilla (avui parlem del “De vacances”).

A casa ho tenim claríssim: al costat de les plagues de meduses, de les escoles d’estiu dels partits polítics i de la moda de les xancletes un dels símbols més genuïns de la ronya estival és l’espai “De vacances” de TV3. Sobretot des que ja no hi surt la inoblidable Griselda Guiteras. Si no em falla la memòria fins l’any passat els cinc o sis minuts que dura l’espai es dedicaven a un tema únic, cosa que permetia que els espectadors ens assabentéssim mínimament de l’assumpte. Enguany no. Sembla que els acreditats cervellets de Sant Joan Despí han considerat que calia posar-se en sintonia amb els signes dels temps i, en conseqüència, ens estan oferint un “De vacances” tripartit, com si diguéssim. I de vegades fins i tot quatripartit. Vull dir que ara, amb el mateix temps, per comptes d’explicar-nos superficialment una cosa ens n’expliquen tres o quatre. A tota llet i malament, és clar.  (n’hi ha més)

 

I com que tampoc es tracta d’exagerar a l’hora de fer servir la imaginació la gent que perpetra el “De vacances” ha resolt bona part dels mini-apartats de cada dia a base de seccions fixes amb uns col·laboradors que semblen triats en un càsting per a una pel·lícula del mestre Tim Burton. Penso, per exemple, en un inefable farmacèutic alternatiu que, carregat amb altes dosis de patilla, ens ha ofert durant uns quants dies un seguit de receptes per guarir qualsevol xacra física o espiritual. Penso també en una pobra xica quiromassatgista plena de bona voluntat enfrontada cada dia al compromís d’explicar en noranta segons com es pot alleujar un restrenyiment o un mal d’esquena a base de fregues, I penso, sobretot, en un inclassificable personatge que va pel món amb el nom d’“El drap-aire musical” i que en plena franja de “prime time” dedica quantitats industrials de morro a ensenyar al poble de Catalunya com s’ho pot fer per fabricar-se unes maraques amb la sorra del gat, una llauna de Coca Cola i una tira d’esparadrap, o un estri que imita la sirena d’un vaixell amb un tub de plàstic i un embut.

Cada vegada que l’A. i jo veiem aquest individu ens preguntem quin padrí deu tenir en els despatxos de Sant Joan Despí perquè pugui disposar d’aquest preciós espai que, ho repeteixo, pertany a la franja de “prime time”. ¿Quin aberrant concepte del lleure i de les vacances s’albira darrere de propostes com aquesta? ¿És aquest “drap-aire musical” -superficialitat i morro a dojo amb una fila, això sí, d’allò més globalitzadora, sostenible i alternativa- el paradigma de la programació que ens espera de cara a la nova temporada?

Ara que, ben mirat, tot fa joc perquè resulta que l’espai “De vacances” està patrocinat per Damm Lemon. Això almenys és el que es desprèn del fet que cada vespre, just abans que comenci, ens passin aquell excels espot que ha esdevingut un altre dels cims creatius de l’estiu 2005. Em refereixo a aquell en el que surt una colleta de joves membres d’una oenagé dedicada a la preservació d’aquell bonic eslògan del règim anterior que deia que la feina ben feta no té fronteres i que es dediquen a tocar els collons a un pacífic ciutadà que posa crema a l’esquena de la seva muller. “Senyor, una mica més cap a la dreta”, “Així, molt bé, a poc a poc i fent cercles”, “Ep, s’ha deixat un  tros sense crema” són alguns dels consells que surten de les boques d’aquesta versió segle XXI dels entranyables llobatons i daines de quan jo era jove.

En fi… jo no perquè com que a casa tenim dutxa fa anys que no m’acosto a una platja però em sembla que si l’exemple s’estén i comencen a proliferar colletes benefactores d’aquest estil potser sí que veurem com la gent comença a repensar-s’hi a l’hora de perdre el temps en una platja amb les ràdios a tota pastilla, i els ganàpies que juguen a pilota, i la brutícia de l’entorn, i la sal que se t’enganxa a la pell, i els grans de sorra que se’t queden als peus entre dit i dit, i la cremor insuportable del sol, i tota aquella impúdica exhibició de tatuatges, “piercings” i cel·lulitis, i…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!