Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 d'agost de 2005
0 comentaris

Visita al Marquet de les Roques.

Dijous. Enfilem la darrera setmana de vacances -el dia 1 sant tornem-hi, ja-  amb una visita al Marquet de les Roques, en el terme de Sant Llorenç Savall i dintre del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Fa un segle l’edifici -un casalot de totxos i pedra vermellosa amb un intimidant aspecte de palau fortificat- era propietat de la família de Joan Oliver (Pere Quart) i en l’actualitat, després de passar per moltes mans, pertany a la Diputació. En el seu interior es pot visitar una exposició permanent molt recomanable sobre la Colla de Sabadell. Aquesta Colla, coneguda també com el Grup de La Mirada, va ser fundada el 1918 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell per un grup de joves molt més propers a les idees avantguardistes europees que a l’academicisme vuitcentista vigent en aquell moment per aquestes contrades. Gent intel·ligent, creativa i desinhibida que durant la dècada dels vint -fins a la dictadura d’en Primo de Rivera, vaja- va practicar l’estètica de la transgressió, l’humor provocatiu i un infatigable activisme cultural. Va ser, per entendre’ns, el grup de Joan Oliver, Francesc Trabal, Armand Obiols, Antoni Vila Arrufat, etc.

Hem agafat el cotxe -tot i que la propera vegada tirarem de Vespa, que la carretera és de les divertides- i en poc menys d’una hora ja hi érem: Per arribar al Marquet cal travessar la Vall d’Horta, un paratge idíl·lic que ens hem promès l’A. i jo de visitar amb calma i a trossets més vegades. Desconeixedors dels horaris de visita ens hem trobat amb l’edifici tancat però quan ja giràvem cua hem tingut la sort que ens veiessin la parella de joves masovers i ens han obert gentilment l’exposició només per a nosaltres. El nostre agraïment ha estat infinit perquè, com ja he dit més amunt. el que s’hi explica és summament interessant i apropa al visitant l’esperit juganer, desvergonyit i trencador de la Colla de Sabadell. El setembre miraré de posar-me en contacte amb la gent de la Fundació La Mirada que continuen editant llibres de tots aquells autors i altres de contemporanis seus situats en la seva mateixa línia trencadora. M’agradaria poder parlar-ne amb una mica més de detall els propers mesos en la meva secció de la revista Qué leer.

Precisament ahir el diari parlava de la presentació a la UCE de Prada de l’associació Espais Escrits, que amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, vetllarà per la preservació dels llegats documentals dels nostres escriptors. Tot lliga…

Després de dinar (molt bé, per cert; en plena Vall d’Horta hem trobat un restaurant, el Racó de Can Brossa, que em sembla que pot aconseguir el miracle que em reconciliï amb els peus de porc) L’últim disc del gran Sisa ens ha acompanyat en el trajecte de tornada a casa. La durada justa de porta a porta. Tenia una màgia especial allunyar-se a poc a poc del Parc escoltant “Vida estel·lar”, el tema que obre el compacte, travessar Sabadell escoltant “Conspiració”, entrar a la Ronda de Dalt acompanyats dels aires lànguids del bolerasso “No cal parlar” i atacar el túnel de la Rovira acompanyats per la impressionant “El congrés dels solitaris”. Hi tornarem, al Marquet de les Roques…

PD: Feina fuig, mandra no em deixis… i visca les vacances!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!