Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

20 d'agost de 2005
0 comentaris

Tot endreçant papers (IV).

(la sèrie comença aquí)

El dissabte 25 d’agost de 1990 (uff, aviat farà quinze anys) va sortir a l’Avui la meva crítica -raonada i respectuosa però negativa, mooolt negativa- de “Mossèn Tronxo”, el llibre de Josep Maria Ballarín que feia furor per aquella època, els anys àlgids del règim pujolista. Més enllà dels valors literaris del text -al meu parer escassos- vaig intentar fer una mica d’anàlisi sociològica sobre els motius pels quals la gent feia cua per comprar un llibre tan reaccionari com aquell. Per això vaig titular l’article “Mossèn Tronxo com a símptoma”. No és aquest ni el lloc ni el moment d’entrar en detalls però per si a algú li pot interessar afirmo que avui repetiria el mateix article de cap a peus.

Val a dir que el diari no em va retallar ni una coma (tot i que em vaig prendre la llibertat de no autolimitar-me cosa per la qual em va sortir un text gairebé el doble de llarg de l’habitual). Tanmateix algú va disposar que l’article, lliurat els primers dies de juliol, quedés aparcat discretament fins al mes d’agost… i que fos publicat ocupant el mateix espai que jo tenia cada setmana, és a dir una pàgina i prou. Això va fer que l’article aparegués amb un cos de lletra inusualment petit que no he tornat a veure mai més a l’Avui fora de la cartellera d’espectacles.  (n’hi ha més)

(Rellegeixo l’anterior i crec que abans de continuar serà bo que recordi que parlo de 1990, és a dir d’aquella època en la que el govern del país estava en mans d’aquella colla de catalanistes de pedra picada que varen ser incapaços de tirar endavant l’Avui, aquell diari que passava per ser el seu òrgan oficiós i que la majoria d’ells no només eren incapaços de comprar-lo cada dia sinó que, en la intimitat, miraven de fotre-se’n tant com podien. Si tots els convergents “de boquilla” d’aquella època haguessin comprat l’Avui no s’hauria arribat a la situació que tots coneixem)

L’endemà mateix sembla que van començar a arribar cartes al director del diari. Algunes donant-me suport, d’altres deixant-me de volta i mitja. Que jo recordi -si no, tindria el retall- cap d’aquests escrits es va publicar i a mi només em varen passar la mitja dotzena de cartes que anaven al meu nom i que encara conservo. Totes, per cert, favorables. Pocs dies després a Catalunya Cristiana em varen dedicar un article bastant apocal·líptic i, per l’altra banda, la senyora Teresa Pàmies també em va picar el crostó al mateix Avui pel que havia dit sobre el registre lingüístic de mossèn Ballarín. Recordo també un parell de trucades d’emissores convidant-me a intervenir en debats sobre el llibre però he de confessar que a aquelles alçades jo encara era molt tendret i vaig preferir no embolicar més la troca. Ben mirat, tot el que tenia per dir estava en l’article, ningú me l’havia censurat i, per tant, no em quedava fer res més que desaparèixer de l’escena de la manera més discreta possible. Només La Vanguardia i El Periódico varen aconseguir que escrivís alguna cosa més -vaig preferir no arriscar-me a que reproduissin declaracions orals (era tendret, però no imbècil)- per a reportatges sobre el “fenomen Tronxo” en els quals es donava veu a favorables i a detractors.

Pocs anys després, durant el primer curs de crítica literària que vaig impartir a l’Aula de Lletres, vaig fer llegir el llibre als alumnes i després el vàrem analitzar des de tots els punts de vista possibles. M’alegra dir que el veredicte de la quasi vintena d’alumnes de totes les edats va ser aclaparadorament favorable a les meves tesis. (Es veu que sóc un professor convincent, he, he…)

De tota aquella experiència m’ha quedat una ensenyança que procuraré resumir molt breument: aquest és un país amb una gent magnífica però estranya. Molt estranya… 

(continua aquí)

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!